Mutare: fem-ho!

Cultura = transformació. Aquesta és la fórmula amb la qual es presentava el Mutare [2], una jornada de conferències i debats organitzada per la Fundació Carulla [3] i que va tenir lloc el 16 de maig a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm [4]. Entre olles de cocció amb pell d’aram i col·leccions d’ampolles antigues, el que va fermentar a la sala de màquines van ser les idees de més d’un centenar d’agents de la cultura.

La jornada es va obrir amb Marta Esteve [5], que va presentar Mutare com un espai de debat i creació compartida amb una visió clara de la cultura: una manera per sumar i transformar les diverses realitats socials del nostre entorn.

La conferència inaugural ens va portar a Medellín [6] de la mà de Pilar Velilla [7], periodista i gerent del centre de la ciutat. “Barcellín [8]” és la paraula amb la qual va anomenar el model de transformació de la capital d’Antioquia, per la seva inspiració barcelonina [9]. I és que la xerrada ens va mostrar com a través d’equipaments culturals i educatius estava metamorfosant la segona ciutat més poblada de Colòmbia. Val a dir que el seu punt de partida és ben diferent, com també sembla ser-ho la participació ciutadana i l’impacte que té pels ciutadans, sobretot a través de les biblioteques [10] i els diversos projectes socioculturals [11] arrelats als barris. De la mateixa manera, als beneficis de la transformació cal sumar-hi les conseqüències negatives, ben conegudes a les nostres ciutats, com la gentrificació [12] que aquests equipaments provoquen; tot i això, els “paisas” ja estan posant fil a l’agulla [13] per solucionar-ho.

La sala de màquines estava plena de gom a gom. Imatge: CIDOC

Després de la conferència, a la qual li va mancar temps, van pujar a l’escenari quatre ponents per desplegar un ventall heterogeni de projectes artístics i culturals. En primer lloc, Ada Vilaró [14] va recollir la sentència final de Velilla, “fer cultura mirant als ulls”, per exposar les conclusions del projecte performàtic 'urGENT estimar [15]', una intervenció de 40 hores en l’espai públic vehiculada per l’escolta del batec del cor de les persones. Tot seguit, des d’un terreny diferent, Raul Martínez [16], cofundador de Monkingme [17], va traçar la cronologia del seu negoci, una plataforma de descàrrega gratuïta de cançons. La seva conclusió: no tothom pot accedir de manera legal a la música i per tant la gratuïtat del servei té un impacte social evident. La Nau Bostik [18] va ser el tercer projecte presentat. Jorge Sánchez [19], un dels responsables del col·lectiu, va posar l’accent en la gestió comunitària, la sostenibilitat i l’autofinançament d’aquesta fàbrica recuperada pel barri com a espai veïnal i centre de creació i difusió cultural. Per tancar el quartet de conferències breus, Alba (Bittah [20]) va reivindicar que una altra educació és possible; ella forma part de Versembrant [21], una escola popular itinerant que a través del rap i la cultura hip-hop [22] transmet el valor de la poesia i la literatura i incentiva el pensament crític dels adolescents. Abans d’acabar, va deixar un aforisme força il·lustratiu: “No volem fer cultura per al poble, som el poble fent cultura”.

A continuació, es va iniciar un debat moderat per Jordi Sellas [23], en el qual van participar: Òscar Esteban de Tot Raval [24]; Clara Peya [25], de Les Impuxibles [26]; Marisol López [27], directora de Cultura digital a l’ICEC [28]; i Gemma Carbó [29], directora del Museu de la Vida Rural [30]. La taula rodona va girar entorn els límits del que considerem cultura, dels lideratges o la necessitat que la governança i l’acció cultural sigui transversal i de base.

La responsabilitat sobre el punt de partida personal i el compromís que se’n deriva, com apuntava Peya, poden ser els motors per activar i mesclar agents en projectes col·lectius que trenquin tòpics i puguin ser transformadors, en la línia del que exposava Esteban, de Tot Raval. El vincle entre cultura i educació també va ser un dels eixos tractats en aquest debat, on una de les claus era, d’una banda, la necessitat de renovar referents, i de l’altra, vincular la memòria amb la creació contemporània als museus, per tal que es generin experiències que transcendeixin el model de visita tradicional.

Un exemple de com es recollien les idees sorgides del workshop. Imatge: CIDOC

Però el plat fort de la jornada eren les postres. Els organitzadors volien tancar la trobada amb un decàleg dels “factors culturals identificats com a especialment transformadors”. Per això els assistents es van dividir en grups de treball i a través d’una dinàmica de generació d’idees [31] es van proposar respostes a quatre grans preguntes: qui, què, com i per què. De tota la informació produïda (segons els responsables de Mutare, unes 1900 respostes) en van sorgir deu idees claus, resumides en la representació gràfica de la il·lustradora Delphine Boghos [32]:

Un resum del decàleg. Imatge: Fundació Carulla [3]

Més enllà d’aquesta recepta transformadora, quines conclusions traiem de Mutare? D’entrada, és imprescindible que els treballadors de la cultura ens reunim per debatre, discutir, trobar confluències i potenciar el valor social de l’art i la cultura. Això no obstant, es troben a faltar concrecions pràctiques de tantes paraules i bones intencions. A més, a vegades es flirtejava amb un tipus de discurs paternalista com per exemple quan s’afirmava que cal donar l’oportunitat a les persones “per fer cultura per a elles”. Tot i això, no podem deixar de fer-nos unes preguntes essencials: per a qui, des d’on i per a què fem cultura? En aquest sentit, Clara Peya es va mostrar especialment intensa arengant els assistents a “fer”, és a dir, a engegar projectes transformadors i crítics. I doncs, fem-ho?

Inicieu sessió [33] o registreu-vos [34] per a enviar comentaris