I+Dones

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució [2]de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

Alícia Casals [3], Estrella Montolío [4], Assumpció Vila [5], Beatriz Revelle [6]s i Maite Paramio [7] parlen sobre el paper de la dona en la ciència i les problemàtiques tant personals com observades al seu entorn. La conciliació familiar com escull per a l’èxit professional, el sostre de vidre pel que fa als salaris, la invisibilitat tot i la gran presència de dones al sector amb un 39% d’investigadores dones a l’Estat espanyol i només un 21% dels projectes de recerca científica dirigits per dones. Tot això significa un “derroche de cerebros brillantes” amb la seva conseqüent “pèrdua de talent”, en paraules de Maite Paramio. Com a referència, podem veure que només el 3% dels premis Novel de ciència són dones.
 

Cal que la paritat sigui un objectiu estructural i no que sigui concebuda com un objectiu de gènere. La discriminació positiva pot ser un dels camins per aconseguir-la. Per exemple, el projecte Science Girls [8], busca incentivar els estudis científics, perquè en un futur totes tinguem les mateixes oportunitats.