Aprendre a desaprendre amb l’art

 Grupo de Educación de Matadero Madrid [2]

Hi ha la certesa que és necessari un aprenentatge per l’exercici de les arts, però entenem la possibilitat inversa d’aprendre a través de l’art? Ser capaços de veure els propis mecanismes artístics com a eines educatives, aquest és el plantejament d’una exposició realitzada al Matadero Madrid [3] que va esdevenir una experiència recollida també  en aquesta publicació.

És probable que coneguem casos concrets en els quals les arts s’utilitzen amb una  finalitat educativa, però en aquest cas el marc que ens proposen els autors, no es tracta ni tant sols de veure l’art a través de l’educació, o l’educació a través de l’art, més aviat i tal com esmenta el títol, ni art, ni educació, es tracta sobretot d’activisme. Un activisme que ens porti a desaprendre els mecanismes d’una educació encarcarada, per aprendre a través de l’art una nova manera d’explorar interessos i pràctiques més crítiques i creatives.

«Ni arte ni educación [4]», (o ni/ni) és com es titula la proposta expositiva del Grupo de Educación de Matadero Madrid [2] per aquest espai cultural madrileny. Un grup educatiu molt heterogeni, on participen artistes, educadors i activistes de diverses entitats i orígens, creat especialment amb la finalitat d’aglutinar projectes diversos i activar la ciutadania en una exposició [5] on cal la implicació i la participació del visitant, desmuntant-ne el paper passiu que sol desenvolupar, per conferir-li protagonisme a les seves accions.
 

L’objectiu d’aquest projecte expositiu que fomenta la participació ciutadana des del paper de les arts en l’educació, és d’una banda repensar l’educació a les institucions culturals, des d’un espai de reflexió i investigació col·lectiva, on els coneixements es poden compartir i posar en comú, i els fets socials i diferencials es descomponen. De l’altra banda, la mostra aprofita per treure a la llum diferents projectes que potser han sigut vistos des d’un punt de vista exclusivament socials, però que també poden ser inclosos com a pràctica artística, i fer d’altaveu per aquestes entitats i associacions que acaben implicant-se en el projecte expositiu.

L’espai, els dispositius, les persones que els activen i els col·lectius implicats, generen unes dinàmiques de reflexió crítica dins l’espai lúdic que és vist i analitzat com un laboratori d’experiències pel propi Grupo de Educación Matadero Madrid. El propi col·lectiu també fa autocrítica sobre el procés de l’exposició i les activacions dels dispositius, reconeixent que de vegades la implicació i les accions del públic han sigut del tot inesperades. I segurament aquest sigui el major aprenentatge, entendre que d’això es tracta la llibertat.

Podeu consultar aquest llibre [6] al Centre d’Informació i Documentació [7]

Inicieu sessió [8] o registreu-vos [9] per a enviar comentaris