Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut per quedar-s’hi

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum [2] (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

El compromís del PEM amb la neurociència es remunta a alguns anys enrere; fa temps que incorpora principis científics per millorar les estratègies de disseny i interpretació de les seves exposicions. No obstant això, la contractació de Tedi Asher, que s’emmarca en un projecte de col·laboració amb diversos neurocientífics impulsat per una beca de 130.000 dòlars de la Barr Foundation de Boston, és un senyal de l’aposta decidida per fer definitiva la relació entre l’art i la ciència al museu.
 

El director del PEM, Dan Monroe, la subdirectora Lynda Roscoe Hartigan

 i la neurocientífica Tedi Asher (fotografia de Keith Bedford)

Les tasques de Tedi Asher al PEM [2] se centren en la investigació de les connexions cerebrals que fan possible l’apreciació de l’art, i com es pot fer servir aquest coneixement per millorar els dissenys expositius i propiciar experiències transformadores a llarg termini. Concretament, es prioritza la recerca en biologia visual i la seva interacció amb altres estímuls sensorials, com ara l’oïda, per saber quins d’aquests estímuls causen un major impacte emocional en les persones i permeten absorbir nova informació que pugui ser recordada més enllà de la visita al museu.

En una entrada recent al blog Center for the Future of Museums [3], la neurocientífica destaca que, a banda d’aprofundir en la natura de la percepció i l’aprenentatge dels visitants a través de l’estudi de les seves respostes neurològiques, el que més la fascina és la interacció amb els altres treballadors del museu i amb els artistes, als quals inspira, amb les seves descobertes, noves aproximacions a l’art que mai no hauria pogut imaginar.

Caldrà estar atents a l’evolució d’aquest nou perfil laboral i a les estratègies dels museus per afavorir les connexions entre art i ciència, que ja estan constituint un nou paradigma cultural i que tindrem l'oportunitat de debatre a l'eix dedicat al diàleg entre la cultura científico-tècnica i la cultura artístico-humanística a Interacció 17.

Inicieu sessió [4] o registreu-vos [5] per a enviar comentaris