El llenguatge retorçat de les polítiques culturals

   «Le temps artistique, le temps culturel sont asservis au temps politique » 

Michel Simonot

La llengua és el camí per on circulen les idees, és el seu mitjà. I com en tots els camps, a la cultura, hi ha conceptes claus que evolucionen, que ens interpel·len, que obren nous camins o que de sobte es posen en boca de tothom, però no acabem de conèixer del tot el seu significat.

En format de diccionari, però anant més enllà, aquesta publicació exposa més d’una cinquantena de conceptes especialment utilitzats al sector, els projectes o les polítiques culturals. D’aquests, molts els podem conèixer i fins i tot haver-los utilitzat, però potser no hem aprofundit sobre quina és la verdadera intencionalitat dels termes. Michel Simonot [2], n’és l’autor; és un crític francès, home de teatre i sociòleg de la cultura, que el que pretén a partir d’aquest vocabulari seleccionat de forma gens casual, és fer-nos veure quines finalitats tenen les polítiques culturals utilitzant uns mots determinats, i no uns altres.

És el llenguatge de la política sobretot, aquell que sovint suavitza o dissimula unes accions sabent que no seran ben rebudes, i que normalment degut a la insistent repetició, acaba quallant en el vocabulari comú.

Ens parla per exemple de conceptes com ‘contracció del pressupost’ per no utilitzar i fer evident la decisió política veritable que és la ‘reducció del pressupost’. També posa el focus en conceptes que són més actuals o que s’estan utilitzant molt més darrerament en polítiques públiques, com “mutualisation” que podríem traduir per ‘comunització’ o ‘socilització’, i d’altres de ja més coneguts i populars com és el cas del concepte ‘crowdfunding’ o  micromecenatge.

A diferència de Teixeira Coelho [3] al seu extens ‘Diccionario crítico de política cultural [4]’ (2004) on utilitza formalment el concepte de diccionari amb termes genèrics de la gestió cultural des d’un prisma crític, Simonot descriu en menys de dues pàgines els conceptes que situa a l’origen dels termes, fent-ne un anàlisi del naixement, evolució i utilització d’aquests segons el context actual (febrer 2017). D’aquesta manera aquest document sintètic, crític i actual, és una forma pràctica de valorar com en les polítiques culturals franceses també és important saber mesurar les paraules i conceptes que s’utilitzen.

Podeu consultar aquest llibre [5] al Centre d’Informació i Documentació [6]

Inicieu sessió [7] o registreu-vos [8] per a enviar comentaris