Europolis: cap a un nou model de ciutat europea sostenible?

Svetlana Hristova, Milena Dragicevic Sesic [2] i Nancy Duxbury [3] (ed.) | Routledge [4]

És possible imaginar un nou model europeu de ciutat sostenible que es fonamenti en l’ús explícit de la cultura? «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» ofereix una selecció de noves realitats emergents de ciutats petites i mitjanes a Europa que fan pensar que sí, que el potencial de la cultura com a factor de sostenibilitat i cohesió urbana és gran i que ja està donant lloc a un model anomenat Europolis.

De sostenibilitat urbana se’n parla molt, però generalment sense parar atenció al rol de les ciutats petites i mitjanes («small and medium sized cities, SMCs»). No hi ha prou dades per analitzar en profunditat aquestes tipologies perquè l’anàlisi tradicional s’ha basat en les ciutats globals o metròpolis. A més, fins ara s’ha infravalorat el paper de la cultura i de la creativitat per a un desenvolupament de la sostenibilitat urbana, vista no només en termes d’ecologia i economia, sinó des d’una concepció sociocultural holística, integral.

Aquest llibre ofereix, en les dues primeres seccions, a càrrec d’experts com Charles Landry i Nancy Duxbury, una contextualització teòrica i històrica sobre el canvi cap a un nou paradigma de sostenibilitat a la ciutat que va més enllà de l’enginyeria urbana, i que contempla aspectes com la creativitat, els béns comuns, l’equitat intergeneracional, la inclusivitat o la democràcia. S’hi analitzen les polítiques i les actuacions públiques adoptades per organismes com el Consell d’Europa i la Comissió Europea des de mitjan dels anys noranta i la progressiva autonomia de les ciutats en el marc de les dinàmiques globals.

Les dues últimes seccions agrupen una sèrie casos d’estudi que posen de manifest com la cultura ha arrelat en els imaginaris locals i s’ha materialitzat en les polítiques urbanes i els plans de desenvolupament estratègic de les SMC. Els diferents exemples ―provinents de ciutats sueques, finlandeses, txeques, britàniques o poloneses― se centren en l’esfera pública, parant atenció al concepte de nou activisme urbà, l’«urbactivisme», i en la cultura i les arts participatives, que han donat lloc a la noció de l’«artivisme», com a via per a reconciliar les tensions entre les polítiques centrades en l’impacte econòmic i les basades en la sostenibilitat i la comunitat.

El discurs de «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» [5], a més, s’estructura al voltant de tres línies de debat que cohesionen la visió dels diversos autors: la imaginació cívica, entesa com a prerequisit necessari per a la creació de models diversificats de ciutats sostenibles; la urbanitat cívica, que contempla la cultura com a bé públic i part essencial del compromís ciutadà, i l’associació entre el sector públic i el privat, vista com a col·laboració beneficiosa per al benestar social.

Les orientacions de futur que proposa ens poden donar una idea del possible desenvolupament del sector, i alhora ens permeten establir una interessant comparativa amb el que succeeix en el nostre entorn més immediat: l'evitació de postures extremistes, tant per la banda de les tendències globals com per la banda de les expressions culturals locals; la contribució del factor emocional lligat al lloc (els «atles d’emocions») a la sostenibilitat, i la mancomunació de recursos en xarxa com a potencial per a les ciutats petites.

Podeu consultar aquest llibre [5] al Centre d’Informació i Documentació [6]

Inicieu sessió  [7]o registreu-vos [8]per a enviar comentaris