Tres eines per a la comunicació de la cultura científica

Sarah R. Davies [2], Maja Horst [3] | Palgrave Macmillan [4] ; Anne-Marie Bruyas [5], Michaela Riccio [6] (ed.) | Springer [7] ; Massimiano Bucchi [8], Brian Trench [9] (ed.) | Routledge [10]

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

Sovint, la perspectiva acadèmica de la comunicació científica pot semblar allunyada del seu ús pràctic. «Science Communication: Culture, Identity and Citizenship» [11] va més enllà per demostrar que la teoria sobre comunicació científica és fàcilment aplicable a la pràctica, i que pot ser molt rellevant per als professionals.

L’obra se centra en la importància del desenvolupament d’una comunicació científica adient per a l’intercanvi de coneixements i, per tant, l’apoderament de la societat i de les organitzacions, des de diverses òptiques que entenen la comunicació com una activitat professional, un projecte social i una forma de construcció organitzativa. Per això, aquest llibre aprofundeix en la pràctica per entendre millor àmbits essencials per a la comunicació com ho són la identitat, la cultura, el sistema econòmic i la política.

Més enllà de la complexitat de la matèria, les autores fan servir un estil efectiu i accessible que facilita la comprensió de les matèries tractades amb l’aportació d’interessants experiències per a cadascun dels punts desenvolupats: museus, ciutadania científica, activisme, institucions públiques o construcció de ciutat.

Sens dubte, un llibre de consulta fàcil que dibuixa un panorama global sobre la comunicació científica d’avui i una porta per aprofundir en les millors pràctiques. Tot seguit us recomanem dos manuals sobre la matèria per completar la vostra recerca i desenvolupar els vostres propis projectes de comunicació.

Per poder fer efectiva la implementació de programes i esdeveniments divulgadors de ciència, és necessari comptar amb eines que analitzin amb detall les darreres aproximacions fetes en aquest camp. En aquest sentit, «Science Centres and Science Events [12]» relata l’experiència de la Fondazione IDIS - Città della Scienza [13] en l’organització d’un curs d’educació científica per a nou estudiants nigerians a Nàpols, dins el projecte Assumpta Science Centre Owerri [14], que finalment va donar lloc al primer festival de ciència a Nigèria.

El llibre es presenta com una guia pràctica que inclou en forma de capítols tots els passos del disseny organitzatiu del festival i les diferents activitats que l’integren, la majoria d’elles relacionades amb la mediació cultural, com ara les representacions teatrals o les visites guiades, i a més inclou dues seccions teòriques que repassen l’aparició i l’evolució dels centres de ciència i un annex tècnic amb experiments científics adreçats a grans i petits.

Destaquem aquesta iniciativa com a projecte de cooperació cultural internacional per a l’apoderament de la ciutadania africana a partir de l’aprenentatge informal de la ciència, amb accent en la comunicació de la cultura científica per al desenvolupament sostenible.
 

Primer festival de ciència a Owerri, Nigèria

D’altra banda, «Routledge handbook of public communication of science and technology [15]» és un manual d'àmbit internacional que compta amb valuoses referències i destaca els aspectes més remarcables de tots els temes tractats, seguint la línia dels Routledge Handbooks. L’obra indaga en els reptes actuals més importants per a la recerca en comunicació científica: l’heterogeneïtat d’un públic tan plural com ho són les ciències, els nous tipus de mediacions marcats per l’entorn digital, l’actualització dels contextos de comunicació cap a nous escenaris més controvertits i les tendències globals.

Alguns dels aspectes més interessants de l’obra són la inclusió de la perspectiva dels públics (dedica diversos apartats a la participació de públics en ciència i tecnologia i presenta l’estudi d’una extensa enquesta internacional sobre la intel·ligibilitat de la comunicació científica) i l’apartat dedicat a institucions i pràctiques d’arreu del món, que compta amb indicadors clau per entendre la dimensió global de la comunicació científica i amb informes sobre els centres mundials emergents. També es fa ressò de l’evolució i les tendències contemporànies en museus i centres i ciències, la presència de la ciència i la tecnologia en el cinema o la figura dels ambientòlegs com a comunicadors de ciència.

Podeu consultar aquests llibres al Centre d’Informació i Documentació [16]

Inicieu sessió  [17]o registreu-vos [18] per a enviar comentaris