J. Rius-Ulldemolins [2] (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació [3]
La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.
Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.
En aquest cas, s’ha convidat Mariano Martín Zamorano [4], Doctor en Gestió de la Cultura i el Patrimoni i membre d’Interacció, a coordinar aquesta edició, que comença amb una introducció sobre els diversos enfocaments teòrics en la matèria.
Ell mateix signa l’article «Governança de la política cultural, actors subestatals i nacionalisme: una anàlisi comparativa a partir del cas espanyol [5]» que explica les formes de governança de les administracions autonòmiques de Catalunya, Madrid i Andalusia, que es regeixen per un model estatal comú i per altres factors diferencials com el patrimoni cultural i la identitat pròpia. El text parteix contextualitzant l’evolució institucional de les polítiques culturals a l’Estat, per aprofundir en cadascun dels tres casos.
Destaquem també l’article «Cultura, llengua i diversitat cultural de nacions minoritàries: els casos del Quebec i de Catalunya, territoris... compartits? [6]», per D. Saint-Pierre [7] i A. Couture Gagnon [8], que analitza les convergències i divergències entre els casos del Quebec i Catalunya, els condicionaments dels seus marcs polítics i legals, l’estratègia de projecció internacional o la de reposicionament domèstic orientat a l’acumulació de poder, dins del marc de de la Convenció sobre la Diversitat Cultural (2005). El text aprofundeix en les polítiques culturals i altres àrees connexes, com ara la llengua, l’educació i la diversitat cultural.
Els autors apunten que el Quebec es desmarca de Catalunya perquè ha desenvolupat una extensa estratègia consultiva i participativa (a través d’instruments com grups de treball, comissions d’estudi...) que l’ha dut «a fer valer els seus valors i preferències» i a intensificar les seves reivindicacions polítiques en l’escena internacional.
Dins d’aquesta línia, la resta d’articles del monogràfic indaguen en temes com la construcció del federalisme i dels estats plurinacionals, en el paper que hi juga la política d’infraestructures o el procés d’europeïtzació de Catalunya.
D’altra banda, aquest número tanca amb una extensa entrevista a Josep Ramoneda [9], que explica la seva trajectòria al front del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), del qual va ser director durant 21 anys, i de les sinèrgies del centre amb la ciutat i el seu entorn polític i social més proper.
La revista Debats, publicada per la Institució Alfons el Magnànim [3] es pot consultar en línia en aquest enllaç [10].
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://interaccio.diba.cat/members/riusuj
[3] http://www.alfonselmagnanim.net/
[4] https://interaccio.diba.cat/members/zamoranoma
[5] http://www.revistadebats.net/index.php?journal=debats&page=article&op=view&path%5B%5D=109&path%5B%5D=148
[6] http://www.revistadebats.net/index.php?journal=debats&page=article&op=view&path%5B%5D=104&path%5B%5D=141
[7] http://www.inrs.ca/diane-saint-pierre
[8] https://carleton.ca/sppa/people/couture-gagnon-a/
[9] http://www.revistadebats.net/index.php?journal=debats&page=article&op=view&path%5B%5D=112&path%5B%5D=151
[10] http://www.alfonselmagnanim.net/revista-debats
[11] https://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/debats_pluninacionalitat.pdf
[12] https://interaccio.diba.cat/node/7113