Teatre i municipi a Catalunya

Institut del Teatre [2]

La setmana passada es va presentar el llibre que recull les conferències, ponències i reflexions de les Jornades de Teatre i Municipi, celebrades dins dels actes del centenari de l’Institut del Teatre el 2013. A les jornades hi van participar noms de reconeguda trajectòria per repensar què són, com han de funcionar, quins serveis han d’oferir i quina funció han de tenir els teatres municipals.

«Teatre i municipi a Catalunya» s’estructura en tres apartats: programació i producció, gestió i finançament i funció social dels teatres. I inclou les conferències de presentació, a càrrec de Xavier Albertí, ‘Teatre i identitat col·lectiva’; Xavier Marcé [3], ‘La gestió dels teatres municipals: una mirada autocrítica’, i Xavier Antich [4], ‘El retorn social de la cultura’. Seguides dels debats amb els especialistes com Jaume Antich, Jaume Colomer [5], Magda Puyo, José Luís Rivero, Xavier Castañer, Joan Oller i SalvadorSunyer, Manuel Delgado, José Sanchis Sinisterra i Ramon Simó, entre d’altres.

El llibre obre amb l'informe previ ‘Els espais teatrals municipals a Catalunya. Una reflexió necessària’ de l'Eduard Miralles [6] – encarregat també de la recopilació i edició dels continguts del llibre – i tanca amb les conclusions de les jornades, de les quals n’extraiem algunes idees clau:

• S’ha de considerar el teatre com un bé social.

• S’ha de reconèixer la importància dels espais escènics municipals com a primer graó d’accés de la ciutadania a la cultura escènica i com a base del que hauria de ser un veritable sistema territorial d’abast nacional.

• Cal garantir la sostenibilitat dels teatres municipals.

• S’han de trobar formes innovadores de cooperació a partir de formules més complexes de concertació entre els diversos àmbits i agents de l’administració pública, privats i socials del sector. I també amb el públic, els espectadors, veritable raó de ser del fet escènic en tota la seva dimensió cívica i moral.

• Un teatre no és només un contenidor, un espai buit que actua com a caixa de ressonància de l’oferta existent, de demandes del seu públic, de les tendències del sector o de les exigències del territori. Cal que la seva programació respongui a un programa entès com un conjunt d’opcions estratègiques en consonància amb l’encàrrec institucional que rep.

• Aprofundir en aquestes dimensions, l’encàrrec institucional i el programa com a fonament de la programació, amb objectius clars i una missió ben definida, són condicions indispensables per avançar cap a contractes programa entre els gestors de l’equipament i els seus titulars i cap a fórmules d’avaluació de l’impacte social dels teatres municipals i del seu retorn a la ciutadania.

• Els espectadors no són només aquell públic que cal atreure, captar i retenir amb fórmules més o menys efectives per a l’oferta de la programació teatral, sinó que constitueixen un segment molt significatiu de la ciutadania. Una ciutadania que cal posar al centre del projecte local d’arts escèniques i que cal fer créixer, quantitativament i qualitativament, des del teatre, per tal d’incorporar-la activament a les dinàmiques culturals, a les exigències de la plena llibertat d’expressió pròpies d’una societat democràtica i, indirectament, com a veritable tercer sector capaç d’incidir en el reequilibri entre l’Estat i el mercat.

• Cal innovar en matèria de gestió i avançar cap a l’establiment de sistemes complexos de cooperació entre els sectors públic, privat i associatiu sense que això signifiqui la privatització del teatre.

• Cal tenir en compte de manera preferent l’emergència d’un nou perfil de responsable teatral que supera i que és equidistant dels rols característics del comissari o del programador, capaç de gestionar aquests nous ordres de complexitat.

• Són imprescindibles nous programes de formació, noves eines d’avaluació i indicadors,  ‘laboratoris’, llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació, capaços de complementar i projectar cap al futur la tasca duta a terme al llarg dels darrers anys en l’àmbit de la normalització de l’oferta escènica.

PDF Teatre i municipi a Catalunya [7]

Inicieu sessió  [8]o registreu-vos  [9]per a enviar comentaris