Davant el 3r Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat

Ens de l'Associacionisme Cultural Català [2]

Us deixem l'editorial de Tornaveu, Associacionisme i Cultura [3] en la qual manifesten que l'associanisme cultural se sent exclòs del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat [4] i del projecte de Llei d'Acció social. La sessió final del Congrés tindrà lloc divendres 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), de 9 a 18 h.

En els darrers anys l’ENS ha participat de manera més o menys activa en el procés de definició de la Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme. I ho vam fer com a membres del Consell de l’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya.

Dins d’aquest procés, l’ENS vam tenir una actitud cada cop més crítica i qüestionadora de la necessitat de la llei pel que feia a l’associacionisme cultural, tot reconeixent que aquesta tenia sentit per a altres tipologies associatives especialment l’associacionisme de caràcter social.

Ens expliquem. L’associacionisme cultural està format per socis, persones que poden participar en la gestió de l’entitat, amb una relació molt definida amb l’entitat: associats, i regulada per llurs propis estatuts. Tot i tenir una actitud voluntària (sense afany de lucre), bàsicament i fonamental es defineixen com a persones que poden participar activament i directa en el dia a dia de l’entitat, aspectes aquests que no es donen a l’associacionisme de caràcter social ja que la gran majoria dels seus membres o bé col·laboren en aspectes més o menys puntuals (com a col·laboradors externs però no com a associats) o bé formen part del significatiu equip tècnic remunerat. Els principals beneficiats de l’associacionisme cultural són els socis i cercles propers, el de l’associacionisme social són bàsicament els serveis a altri (especialment del tercer i quart món).

Durant aquests darrers quatre anys des de l’ENS hem anat configurant un corpus argumentari que ens ha portat a un qüestionament del procés que s’ha seguit en l’elaboració de la mateixa Llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme. Tant és així, que no ens hi trobem identificats ni el seu desenvolupament respon a unes necessitats dels nostres col·lectius. Al contrari. Pensem que aquesta barreja pot perjudicar, i molt, l’actual estatus que té l’associacionisme cultural, en no fomentar d’una manera concreta l’aspecte associatiu directe i continuat a les entitats culturals. Des de l’ENS considerem que aquest vessant associatiu, no prou atès en la Llei, té una extraordinària rellevància en la configuració de capital social, entès com a resultat actiu de la cooperació organitzada entre membres de la comunitat, que genera valors de confiança, reciprocitat, solidaritat i participació que, alhora, enforteixen les relacions i el teixit social; una rellevància que, a més, considerem que hauria de ser capital en les polítiques públiques en matèria de cultura.

Òbviament, el que acabem de manifestar no significa un qüestionament de la tasca d’entitats de l’àmbit del voluntariat social o d’altres, ni de la seva funció en la nostra societat, ans el contrari. El que volem manifestar des de l’associacionisme cultural és que es tracta de models diferents, amb objectius, maneres de funcionament i història pròpies, necessaris tots, però que cal diferenciar i preservar.

Cal dir, però, que per part de l’ENS, aquests darrers anys, han estat diversos els intents de poder fer arribar aquestes inquietuds a diferents nivells i institucions: al Parlament (entrevistant-nos amb tots els grups parlamentaris, tenint compareixences a la Comissió de Benestar, Família i Immigració, proposant la compareixença d’intel·lectuals i persones de referència d’aquest camp…). Al Govern de la Generalitat (Departament de la Presidència, Departament de Cultura…) amb un resultat desigual, si bé —tot s’ha de dir— amb una recepció significativa, però que lamentablement a dia d’avui no s’ha traduït en res tangible.

Nogensmenys cal destacar l’excepció del Departament de Benestar Social i Família, la consellera del qual, l’actual vicepresidenta del Govern, no ens va «poder» rebre malgrat les diferents peticions que li vam fer arribar, i sempre ens redirigí cap a la Direcció General d’Acció Cívica, organisme promotor de l’esmentada llei i amb el qual no teníem cap novetat ni argument nou a compartir.

Cal dir, també, que els diversos col·lectius associatius que no són específicament de caràcter social hem anat construint espais de relació (per exemple la Xarxa Associacions de Catalunya) que ens han permès poder iniciar un procés de clarificació entre tots nosaltres així com el plantejar-se de tenir una postura global davant d’aquesta problemàtica.

I davant d’aquesta situació, què proposem?

1. Potenciar els espais propis de reflexió i debat com a àgores del moviment associatiu cultural, generadores de propostes, anàlisis i sinergies.

2. Continuar insistint i clarificant la postura de les entitats culturals i similars (joventut, associacions de veïns, excursionistes, gent gran, escoltisme…).

3. Plantejar al Departament de Cultura que d’una vegada per totes lideri, juntament amb les entitats representades en el Consell de l’Associacionisme Cultural, un procés de clarificació i de definició del que volem i necessitem les entitats culturals de Catalunya i que es pugui traduir en una Llei de foment i suport de l’associacionisme cultural català pròpia.

4. Potenciar els contactes institucionals amb vista a la sensibilització envers aquesta problemàtica.

5. Tot i manifestar la nostra perplexitat pel fet que aquest Tercer Congrés del Voluntariat es dugui terme en horari laboral (és a dir, pensat per a tècnics i alliberats), fer possible que aquestes reflexions, propostes i problemàtiques estiguin d’alguna manera presents durant el desenvolupament d’aquest Tercer Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat.       Font: Tornaveu [5]  

 

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris