Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa) [2]

En un article [3] publicat l’any 2007, [4] els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

El cas del Centre de Recerca i Creació Casamarlès –i el de la majoria de residències d’artistes rurals a casa nostra- podria confirmar l’esquema de Lefebvre i Sibertin-Blanc, però la realitat és que aquests projectes, excepte algunes excepcions, han sorgit a iniciativa d’emprenedors culturals que han lluitat contra moltes dificultats per tirar-los endavant.

El CeRCCa -Centre de Recerca i Creació Casamarlès- [2] té la seva seu en una antiga casa de Llorenç del Penedès, un poble de 2.323 habitants de la comarca del Baix Penedès que ha duplicat la seva població des dels anys 80. El poble que ha mantingut la seva identitat a través d’un actiu moviment associatiu no ha estat aliè a fenòmens globals com la especulació Inmobiliaria i la immigració en les darreres dècades.

El CeRCCA s’organitza a partir d’una associació cultural sense ànim de lucre del mateix nom que ha estat desenvolupant projectes artístics i d'investigació des de 2009 i divideix la seva activitat en dos grans pilars: d’una banda, ofereix allotjament i un espai de treball a artistes i investigadors mentre els facilita el desenvolupament dels seus projectes i el treball en xarxa, i de l’altra participa i coordina altres formats de producció i exhibició a partir de l’organització de tallers, presentacions publiques i intervencions que acostin la creació artística a nous públics.

El principal objectiu del centre és el de promoure la recerca i la creativitat per apropar les pràctiques artístiques al context que l’envolta, establint una relació directa entre art i territori i fugint de pràctiques endogàmiques. Els seus responsables creuen que “l’experiència de viure i crear en un context diferent al que un està habituat ha de ser facilitat a partir de l'intercanvi i la col·laboració entre residents i entre aquests i els veïns”. Des de la seva perspectiva, aquest intercanvi ha de superar la pràctica artística i s’ha de donar també en la vida quotidiana.

Com a residència artística interdisciplinar, el centre facilita un espai per a l’allotjament i per a la creació a artistes, investigadors i curadors que volen formar part de forma temporal del context de Llorenç del Penedès i desenvolupar projectes inspirats per a la comunitat que conforma el poble.

Com a plataforma de desenvolupament de projectes d’investigació i comissariat, el CeRCCa forma part dels diferents debats sobre el fenomen de la mobilitat de creadors i investigadors. Ells volen reflexionar sobre la funcionalitat i els reptes de les residencies artístiques com a model creatiu que potencia les iteracions reals i l'intercanvi cultural a partir de les arts.

Durant els darrers 5 anys el centre ha acollit més de 120 artistes, ha organitzat 10 exposicions i diversos tallers. La seva activitat no s’ha limitat al seu domini territorial ja que ha desenvolupat també projectes a Eslovènia, Turquia, Marroc i Egipte.

Projectes com aquest sense una subvenció pública estable ni una fundació o empresa que els recolzi només poden sobreviure si teixeixen una xarxa de col·laboradors i amics extensa. La xarxa del CeRCCa és eterna. En l’àmbit local, els projectes del CeRCCa han estat possibles gràcies al suport de L’Espai d'Art Les Quintanes, els propietaris de l'antic cinema Cal Marçal, l'Ajuntament de Llorenç del Penedès, els centres culturals El Centre i la Cumprativa, els propietaris de El Castell, l'Escola pública les Cometes, els masovers de Cal Figueres, el grup de Memòria de la Casa de Cultura, Solucions Audiovisuals, Ferros Bosque, Cal Jep i Ferreteria Jaume, Ca l'Estudiant, Cal Fonso, Cal Kildo i El Portal Nou, entre d'altres.

En l’àmbit regional el CeRCCa ha col·laborat amb un gran ventall d’actors que van des de l’ambit educatiu, a les galeries d’art, passant per altres residències. Entre ells destaquen l'Escola d'Art Arsenal, la Galeria Palma 12 i el Centre d'Estudis Penedesencs de Vilafranca del Penedès, l’associació SonaQueEtMous, l'Escola Lleveig de Viloví del Penedès, les Caves Forum i Jane Ventura de El Vendrell, els tallers de ceràmica de Camil.la Pérez i Roser Oter, la Galeria Paspertu i Hangar de Barcelona, el Forn de la Calç Centre d’Art i Sostenibilitat de Calders, el Centrte d’Art i Natura a Ferrera, el CRAP Pràctiques de Creació i Recerca Artística a Mollet del Vallès i sobretot JIWAR Creació i Societat a Barcelona.

A banda de les ajudes que rep d’institucions com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, El Ministeri de Cultura del Govern Espanyol o les fundacions European Cultural Foundation, Cimetta Fund i Anna Lindh Foundation, poc estables i discontinues, el centre es finança amb les aportacions que fan els artistes residents, sovint extrangers i que reben beques d’institucions com les universitats, els Art Councils o les ambaixades.

L’activitat del CeRCCa fora de Catalunya ha estat molt intensa en els darrers anys, gràcies en part a la seva extesa presència a xarxes internacionals com Resartis [5], Transartis [6], Anna Lindh Foundation [7] o Art Motile [8]. Els artistes vinculats al centre han desenvolupat projectes de recerca i comissariat gràcies al suport de la London South Bank University a Londres, Jakta Projects a Cesky Krumlov a la República Txeca, l’Associació Internacional de Crítics d'Art d'Armènia, la Galeria En Passant de Berlín, El Centre Cultural La Factoria d'Avilès, M.O.T.A Museum of Transitory Art de Ljubljana, el S.C.C.A Centre d'Art Contemporani de Ljubljana i Belgrat, la Residencia Artística Mau Mau a Istambul o El Madina for Performing and Digital Arts a Alexandria i Culture Voultures a Fes entre molts d'altres.

Fins a quin punt projectes relativament sofisticats o cultes com aquest, sorgits a entorns rurals, tenen relació amb les migracions cap al camp d’un cert perfil de professionals o artistes des de les ciutats properes o amb el retorn de persones originàries després d’estades fora? Pau Catà, un dels gestors del centre – i format al Regne Unit-  considera que el naixement del centre no té cap relació amb fenòmens com el neoruralisme, però si que creu que tant alguns residents temporals com alguns dels que s’han instal·lat al poble de manera estable han aportat idees o visions innovadores i han demostrat una sensibilitat especial cap a l’entorn i el capital humà de la zona, tot i que sovint acaben apareixent en el seus discursos posicions essencialistes.

Gestors

Pau Catà [9] ha desenvolupat la seva trajectòria com a gestor cultural a Londres on va estar treballant al departament de comunicació del British Museum (2005-2007) i la White Cube Gallery (2007-2009). És llicenciat en Historia per la UB i va obtenir un Diploma en Arts Management pel Birckbek College i el Master in Critical Arts Management and Media Cultural Studies de la London South Bank University (Course Director Prize for Outstanding Achievement 2010).

La trajectòria professional de Zoe Balasch [10], llicenciada en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb estudis en dansa teràpia a la mateixa universitat, inclou tres aspectes que es mantenen vinculats: la creació escènica, la recerca i la docència. Ha col·laborat amb artistes sonors, visuals, arquitectes, geògrafs i poetes.  Entre 2009 i 2014 va treballar al CeRCCa, desenvolupant tasques de gestió cultural amb l’equip que coordina els programes d’artistes en residència (AIR).

Inicieu sessió  [11]o registreu-vos  [12]per a enviar comentaris