La cartografia cultural una eina de investigació i participació

Nancy Duxbury [2], W.F. Garrett-Petts [3], David MacLennan [4] (eds.) | Routledge [5]

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.

«Cultural mapping as cultural inquiry [6]» inclou disset contribucions elaborades per investigadors d’universitats europees, nord-americanes, canadenques i australianes. Les primeres contribucions fan una revisió de metodologies i marcs conceptuals a partir de projectes i iniciatives de cartografia cultural desenvolupades al Regne Unit, Palestina, Síria, Malta, Estats Units i Canadà. El següent bloc mostra com els projectes de cartografia cultural poden ser plataformes de participació i instruments valuosos per implicar les comunitats locals i millorar el coneixement d’un lloc. I s’hi presenten casos d’Austràlia, Ucraïna i Malàisia.

A continuació, s’hi expliquen casos que il·lustren la utilitat del mapatge cultural per a la investigació i lectura de les estratègies i funcionament de les ciutats. S’hi analitzen casos del Regne Unit, Portugal, Suècia i Estònia sobre estratègies de turisme i màrqueting urbà, projectes d’historiografia d’espais musicals i geografies cinematogràfiques, contextos pedagògics d’arquitectura i disseny urbà, història i patrimoni.  A partir d’aquests exemples es veu com a través del mapatge cultural es pot assolir un coneixement més profund de l’urbanisme i de la història de les ciutats, així com de les seves narratives temporals i activitats contemporànies. També es demostra com els agents investigadors que hi participen (estudiants, visitants o residents) esdevenen més compromesos i més actius amb el lloc que cartografien. Es demostra doncs, que la cartografia cultural és un instrument molt útil per a una democràcia social i espacial compresa, així com un gaudi estètic i intel·lectual.

L’últim bloc de contribucions presenten noves tecnologies i tècniques etnogràfiques,  un ús innovador del mapatge tridimensional i la incorporació de models d’investigació narrativa i artística. S’hi presenten projectes localitzats a Egipte, Nova York, Boston, Singapur, Vancouver i Dubai.

Podeu consultar aquest llibre [6] al Centre d’Informació i Documentació [7]

Inicieu sessió  [8]o registreu-vos  [9]per a enviar comentaris