Anàlisi dels principals debats actuals sobre política cultural

David Bell [2], Kate Oakley [3] ׀ Routledge [4]

Llibre que fa una anàlisi crítica i reflexiva dels principals debats actuals en matèria de recerca sobre política cultural. Els autors adopten un enfocament espacial o geogràfic per explorar la investigació en política cultural des d’una perspectiva urbana, nacional i internacional. I contextualitzen aquests debats amb una reflexió sobre el significat dels termes ‘cultura’ i ‘política’ quan s’uneixen per formar l’expressió ‘política cultural’. Bell i Oalkey es basen en exemples i recerca contemporània, així com en la seva experiència acadèmica i en l’àmbit de la consultoria, per plantejar una anàlisi crítica sobre la política cultural i el seu paper a escala global.

«Cultural policy [5]» s’estructura en sis capítols. El primer és una introducció al tema i al llibre. Al segon, titulat ‘The culture of cultural policy’, els autors reflexionen sobre els perills a l’hora de definir la cultura com a ‘alta’ o ‘baixa’ cultura o bé, d’englobar-ho tot dins el mateix sac. També analitzen els debats dins el sector de les indústries culturals i alerten sobre alguns aspectes relacionats amb els valors instrumentals i intrínsecs de la cultura i com aquests es relacionen amb la política pública. Adverteixen també que la política cultural no és només gestionar o decidir què s’ha de finançar, o com s’han de mesurar els resultats o les dimensions d’un determinat sector cultural, sinó defensen que cal vincular la política cultural amb valors, drets, prioritats i objectius més amplis.

Al segon capítol, ‘The Policy of cultural policy’ els autors es pregunten què és la política cultural i com s’ha d’investigar i fer recerca en aquesta matèria. En aquest sentit, els autors assenyalen algunes característiques que haurien de complir els estudis i recerques sobre política cultural i detecten algunes tensions entre l’anàlisi crítica i la recerca aplicada. A més, divideixen la recerca en política cultural en quatre categories d’estudi: discurs, text, procés i pràctica. Tot i reconèixer que aquesta categorització pot donar lloc a moltes discussions, a Bell i Oakley els serveix per donar una visió general de les aproximacions i metodologies que els investigadors utilitzen per dissenyar els seus estudis.

En els tres capítols restants, ‘Urban cultural policy’, ‘National cultural policy’ i ‘International cultural policy’, s’hi aborden les tres escales espacials que els autors adopten per elaborar les seves anàlisis. A la primera, la de la política urbana, Bell i Oakley es centren en les polítiques culturals a la ciutat a través de dues perspectives: d’una banda, la de la ciutat creativa i com aquesta necessita de la marca de ciutat, dels grans esdeveniments culturals i del turisme; i de l’altra banda, la de la sostenibilitat urbana i social. A la segona perspectiva, la de la política nacional, els autors parlen de l’imaginari nacional, de els tradicions inventades o dels nacionalismes banals i fan referència d’un ús de la cultura al servei de la celebració de la nació i de reivindicar la identitat nacional. A continuació debaten sobre els models i tipologies de suport nacional a les arts, les cultures públiques i els sistemes de patrocini cultural. El capítol acaba amb una discussió sobre el vincle entre la política cultural nacional i les subnacionals que complementa el debat sobre política cultural urbana, ja que es centra bàsicament en la política cultural municipal i com aquesta es relaciona amb les polítiques nacionals i supranacionals. L’últim capítol, aborda la escala internacional i aprofundeix en el comerç cultural, la diversitat cultural, el desenvolupament cultural o la diplomàcia cultural i s’hi estudia els cas concret de la Unió Europea.

Aquesta aproximació espacial permet als autors abordar també el concepte que anomenen espacial mixt de les cultures digitals i analitzen els vincles entre la política cultural i la política en matèria de mitjans de comunicació. Quan parlen de polítiques culturals digitals contemplen les infraestructures macro a  escala global i en com aquestes es relacionen amb la producció i el consum cultural a escala micro o local, per exemple a través dels mitjans socials. I examinen els conceptes relacionats amb continguts generats per l’usuari o  ‘prosumers’. Els autors reflexionen i debaten també sobre altres qüestions relacionades amb la governança, l’educació, la identitat, les arts, l’estètica, la participació o el copyright.

Podem emmarcar aquest llibre dins la tipologia de contribucions que han intentat proporcionar una visió general sobre la situació i els debats en matèria de polítiques culturals, com van fer, per exemple, en la passada dècada i des d’altres perspectives, autors com George Yúdice i Toby Miller en el llibre el llibre «Política cultural [6]» (2004) o Jim McGuigan en «Rethinking cultural policy [7]» (2004).

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [8]

Podeu consultat també al nostre catàleg altres publicacions de David Bell [9] i Kate Oakley [10]

Inicia sessió [11] o registra’t [12] per enviar comentaris