Manual d’economia creativa digital

Ruth Towse [2], Christian Handke [3] ׀ Edward Elgar [4]

Les tecnologies digitals han transformat la manera de generar, difondre i distribuir continguts culturals i creatius, han desdibuixat els límits entre productors i consumidors, han acabat amb models de negoci establerts i han tingut un fort impacte en els sistemes de copyright. A partir d’aquesta realitat, aquest manual que us presentem aporta més d’una trentena de capítols que analitzen l’estat de la recerca acadèmica que estudia l’impacte de la digitalització en l’economia creativa. El volum s’estructura en cinc grans apartats: perspectives de la digitalització; com ha influït el desenvolupament tecnològic en l’economia creativa; les polítiques de copyright; la influència de la digitalització en el copyright i estudis sobre l’impacte de la digitalització en els diversos sectors de les indústries creatives.

Segons el «Handbook on the digital creative economy [5]» el terme Economia Creativa s’ha adoptat en les últimes dècades per fer referència a les indústries que abasten els sectors de les arts, el patrimoni i les indústries culturals i de la comunicació. El concepte fa referència a una economia en què la creativitat i el capital humà són motors de productivitat i creixement i que engloba a una sèrie de sectors amb característiques i valors comuns que poden generar beneficis culturals, socials i econòmics. Prèviament s’havien emprat altres termes com Societat de la informació, Economia del coneixement, Economia digital, etc. El manual incideix en la importància de la nomenclatura i la definició de l’abast d’aquest terme per poder mesurar amb rigor la contribució de les indústries creatives a les economies nacionals, així com el seu creixement. Els autors consideren molt important treballar sobre un bon llistat i una classificació consistent d’aquestes indústries. En aquest sentit, fan referència al llistat d’indústries creatives elaborat pel Department for Culture Media & Sport [6]del Regne Unit – que inclou els següents sectors: Publicitat, Arquitectura, Mercats d’art i d’antiguitats, Artesanies, Disseny, Moda Cine i vídeo, Música, Arts escèniques, Publicitat, Programari d’entreteniment, Televisió i ràdio, Jocs de vídeo i d’ordinador – com el més implementat arreu tot i que no el donen com a definitiu. Els autors afirmen que malgrat les controvèrsies i debats al voltant de com han de ser mesurades aquestes indústries, es pot demostrar que fan una contribució significativa al PIB dels països i creixen més que la mitjana en totes les economies ja siguin més o menys desenvolupades.

Pel que fa a la Digitalització, l’altre concepte clau que analitza el llibre, els autors la qualifiquen de revolució tecnològica que ha tingut un impacte sense precedents en la producció i consum cultural i creatiu. Internet i les tecnologies digitals han permès la proliferació de programes i dispositius per a la distribució massiva i consum generalitzat de contingut creatiu, així com per a la seva creació. També han permès la reducció de costos de producció. Una de les qüestions que s’analitza en el llibre és fins a quin punt les tecnologies digitals influeixen o poden acabar amb la famosa ‘malaltia de Baumol [7]’ en l’àmbit de les arts escèniques. Altres capítols analitzen l’impacte d’internet en les indústries creatives. Molts autors consideren la digitalització com la base del canvi i de la revolució tecnològica i internet com el canal de distribució dels béns, productes i serveis digitals, tot i que existeixen també altres aproximacions i diferents punts de vista sobre aquests aspectes. Hi ha unanimitat, però, en considerar que qualsevol anàlisi sobre economia creativa ha de tenir en compte les telecomunicacions i les plataformes per a la distribució dels continguts creatius ja que són els responsables de l’accessibilitat a aquest contingut. Tot i que aquest tema, de moment, no forma part de l’estudi de les indústries creatives.

Un altre aspecte de vital importància que analitza el llibre és el paper que hi juguen les lleis de copyright a l’hora d’analitzar l’impacte de la digitalització en l’economia creativa donat que és, segons els autors, el seu principal mitjà de regulació. De fet, les indústries creatives i la legislació del copyright estan tan connectades que molts autors anomenen a les indústries creatives com a indústries del copyright. I tal i com s’assenyala a molts capítols del llibre, un dels principals problemes de l’economia creativa ha estat l’impacte de la digitalització en l’eficàcia de la legislació de copyright. En aquest sentit, s’analitza com la legislació de copyright s’ha adaptat a la digitalització, la connexió entre la legislació de copyright i les polítiques de competitivitat o com han reaccionat les societats recaptadores de drets d’autor davant l’avenç de la digitalització. Una altra qüestió fonamental per a l’economia creativa és l’impacte de la digitalització i internet en l’ús no autoritzat de material de copyright.

L’últim apartat del llibre presenta i analitza l’estat dels estudis sobre indústries creatives en els sectors de les arts escèniques, els mercats de l’art, els museus, la indústria editorial, l’edició electrònica, l’edició acadèmica i l’accés obert, la premsa, la música digital, el cinema, la ràdio difusió, els videojocs i el software d’entreteniment.

Dels autors dels diferents articles en destaquem  els següents:  William J. Baumol [8], Andy C. Pratt [9], Terry Flew  [10] i Stuart Cunningham [11]

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [12]

Inicia sessió [13] o registra’t [14] per enviar comentaris