L’educació audiovisual a les escoles europees

Comissió Europea (DG Connect) [2] ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB) [3] 

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

L’informe presenta una anàlisi des de tres punts de vista. El primer capítol descriu la situació de l’educació audiovisual a l’escola des de la perspectiva del professorat a partir d’una enquesta global a més de 6.000 docents europeus. Així mateix, s’identifiquen bones pràctiques desenvolupades en tot el continent i s’inclouen entrevistes a experts nacionals i internacionals. El segon capítol estudia la situació des de la visió de la indústria cultural, aquest apartat inclou entrevistes en profunditat a responsables d’entitats representatives del sector i a més d’un centenar d’experts en la matèria. El tercer capítol presenta un estudi sobre la Directiva Europea de Serveis  Audiovisuals de 2010 i la seva relació amb la legislació comunitària i dels estats membres sobre els drets d’autor i les barreres per a la utilització de les obres audiovisuals a les aules. Finalment, l’estudi proposa una sèrie de recomanacions a la Comissió Europea per al foment de l’alfabetització audiovisual i l’ús de pel·lícules i altres continguts audiovisuals a les escoles europees.

Segons els resultats de l’estudi, els centres educatius europeus fa un ús ocasional dels materials audiovisuals. A l’estat espanyol aquesta tendència és una mica menys pronunciada que a la resta d’Europa, sobretot en educació secundària, on un 43% del professorat de l’estat afirma que utilitza amb freqüència recursos audiovisuals a l’aula, davant un 33% en primària.

El gènere que més s’hi fa servir és el documental, un 60% del professorat afirma que l’utilitza. Els formats comercials són menys emprats, un 34% del professorat ha utilitzat la ficció i només un 23% l’animació. A l’estat espanyol el gènere més utilitzat és el material educatiu (75%) i a continuació el documental (70%).

El 63% del professorat diu que fa servir aquests materials per motius referencials i com a complement a temes vistos a classe. I el 45% afirma que utilitza pel·lícules a classe perquè estimula l’adquisició de competències personals relacionades amb la creativitat i el pensament crític.

Segons l’estudi, una de les principals limitacions per al desenvolupament de l’alfabetització audiovisual a Europa és el fet que encara no està inclosa en els currículums oficials, així ho assegura un 64% del professorat. Per al 62% dels docents, l’ensenyament d’aquesta disciplina en classe és esporàdica i poc comú i el 80% afirmen que a les seves escoles no es realitzen activitats extra curriculars per al foment de l’alfabetització audiovisual.

Malgrat aquests resultats, el 55% del professorat europeu considera que les seves escoles estan ben equipades per reproduir continguts audiovisuals a classe i el 21% pensa que estan molt ben equipades. Aquesta tendència també es pot aplicar a l’estat espanyol. Per tant, el professorat no veu la infraestructura com una limitació o barrera important per a l’accés als continguts audiovisuals.

En canvi, sí consideren un obstacle real a l’ús d’aquests continguts al fet que els professors ignoren si les seves escoles tenen acords legals per a la utilització de recursos audiovisuals, un 41% afirma que no existeixen aquests acords i un 37% ho ignora.

Segons els experts consultats per l’estudi, aquesta situació dificulta la utilització d’aquests recursos a l’escola i crea malentesos al voltant del tema de les llicencies ja que la seva adquisició es veu como un procés complicat i costós per més de dues terceres parts del professorat.

L’estudi descriu que no tots els estats membres han inclòs l’excepció per a l’ús educatiu en la seva legislació malgrat la Directiva Europea de Serveis Audiovisuals recomana que es faci.

D'altra banda, hi ha qui aposta també per dur els alumnes al cinema. A França el 98% dels docents duen els seus alumnes al cinema, una xifra molt elevada i seguida de Polònia (90,3%), Eslovènia (85,2%) o la República Txeca (79,8%). El gruix dels països es troba al voltant del 50%, però en el cas d’Espanya només el 31,4% dels docents s’hi animen. Els alumnes espanyols són els que menys trepitgen els seus cinemes, només seguits de Portugal i Letònia.

Aquest estudi és el resultat d’una investigació realitzada per un consorci dirigit per la Universitat Autònoma de Barcelona i format pel Think Tank [4] (European Think Tank on Film and Film Policy), per Cumediae [5] (Culture and Media Agency Europe) i per l’AEDE [6] (Association européenne des enseignants).

PDF Showing films and other audiovisual content in European Schools: obstacles and best practices: final report [7]

Inicia sessió [8] o registra’t [9] per enviar comentaris