Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

Diverses institucions internacionals com les Nacions Unides o la Unesco, coincidint amb el 20è aniversari de la ‘Convenció sobre els drets de l'infant’, han apuntat la necessitat d’abordar els dèficits en matèria de drets dels infants entre els quals hi figuren els drets culturals. La primera publicació que us presentem, «L’enfant témoin et sujet. Les droits culturels de l’enfant [2]», editat per Patrice Meyer-Bisch, recull alguns treballs presentats als diversos col·loquis interdisciplinaris organitzats per l’Institut interdisciplinaire d’éthique et des droits de l’homme [3]  dins l’àmbit dels programes del seu Observatoire de la Diversité et des Droits Dulturels.

Els autors que hi participen reflexionen sobre les qüestions següents:

• Els infants són, d’una banda, éssers febles que requereixen l’adopció de mesures especials de protecció però, de l’altra, aporten la força dels nous començaments i de les noves mirades. Són testimoni i objecte de les violacions més greus dels drets humans així com dels èxits i els assoliments més esperançadors.

• Privar els infants d’accedir als recursos culturals (llengua, escriptura, coneixement del seu entorn i territori, de les seves memòries, valors i vincles familiars i socials, ...) és privar-los d’alguns dels drets humans fonamentals.

• Malgrat les bones intencions declarades per la comunitat internacional, encara no s’ha donat la prioritat necessària als drets dels infants. Els autors insisteixen que cal situar aquests drets en el centre de tota política per evitar que els infants siguin objecte de desigualtats i les puguin reproduir en el futur.

• Cal assegurar la continuïtat i la transmissió dels recursos culturals, garantir-ne la seva apropiació per part dels joves perquè puguin tenir llibertat d’acció, de crítica i de creació, així com respectar les memòries i els patrimonis per poder desenvolupar la pròpia identitat. La manca de pòsit cultural pot donar lloc a la permanència del sentit de pèrdua i fomentar la violència i la intolerància.

Els autors conclouen que encara no s’ha establert una bona connexió entre els drets culturals i els drets dels infants i que els infants i la cultura són al principi del desenvolupament humà.

El segon llibre, «L’enfant et ses cultures. Approches internationales [4]», dirigit per Sylvie Octobre i Régine Sirota, clou un programa de recerca de deu anys del Département des Études, de la Prospective et des Statistiques (DEPS) francès dedicat a la infància i la cultura. El volum aporta una aproximació internacional i interdisciplinària a l’anàlisi de l’evolució de les pràctiques de consum cultural dels infants i estudia com han variat les concepcions de la infància en les indústries culturals. Sociòlegs, antropòlegs, psicòlegs, investigadors culturals i especialistes en màrqueting i educació com Alan Prout (Regne Unit), David Buckingham (Regne Unit), Daniel Cook, Kaveri Subrahmanyam i Patricia Greenfield (Estats Units), Néstor García Canclini (Mèxic) i Jacqueline Reid-Walsh (Estats Units) es pregunten de quina manera reben els infants la cultura que consumeixen; si mereixen la mateixa consideració les joguines o els videojocs que la literatura infantil, o com influeixen l’edat, el gènere i les desigualtats socials en la transmissió i socialització de la cultura, en el consum i producció cultural.

Els autors proposen un canvi de perspectiva sobre els sabers culturals dels infants. Si bé les anàlisis franceses es centren en els efectes de les accions de l’educació artística i cultural, passen per alt dos fets importants: d’una banda els infants no són terrenys verges en matèria cultural ja que disposen d’una suma de coneixements (aproximat o precisos) i de representacions culturals. De una altra, aquest fet s’accentua en l’era digital per l’omnipresència del mitjans de comunicació multimèdia i un avançament en l’edat en què es converteixen en consumidors culturals. Els infants, des de molts petits, prenen decisions, fan combinacions, desenvolupen formes d’autonomia i elaboren els seus sistemes de preferències. La tradició de recerca anglosaxona, més centrada en els objectes i en els seus usos que la tradició francesa, aporta sobre aquests qüestions visions més aclaridores.

Els autors subratllen que en un context de canvis socials, culturals i tecnològics accelerats i de desigualtats econòmiques i culturals creixents, on els consums culturals han estat una marca d’identitat, cal repensar l’abast i els límits dins els quals es construeixen, difonen i consumeixen les diverses cultures.

Podeu consultar els llibres al Centre d’Informació i Documentació [5]

___________________________________________________________________________________________________________________________________

Meyer-Bisch, Patrice (ed.). (2012). «L'Enfant témoin et sujet : les droits culturels de l'enfant [2]». Genève : Schulthess

Octobre, S. i  Sirota, R. (dir.). (2013). «L'Enfant et ses cultures : approches internationales [4]». Paris : Ministère de la Culture et de la Communication, Département des études, de la prospective et des statistiques.

___________________________________________________________________________________________________________________________________

Inicieu sessió [6] o registreu-vos [7] per enviar comentaris