Cultural policy : management, value and modernity in the creative industries

Dave O’Brien [2] ׀  Routledge

Aquest llibre destaca la importància de la política cultural per a l’economia i la societat contemporània i apunta a la necessitat de què esdevingui un àmbit acadèmic diferenciat i interdisciplinari. L’autor reclama que des dels estudis culturals, àrea a partir de la qual s’ha desenvolupat la política cultural, es faci una aposta per establir un compromís més ferm amb la política i una major integració amb la sociologia. O’Brien considera que una mirada des de la ciència política i la sociologia pot aportar una major comprensió de la política cultural perquè jugui un paper clau en el desenvolupament de la societat actual.

«Cultural policy: management, value and modernity in the creative industries [3]» obre amb una introducció on s’analitza el significat dels termes cultura, valor i indústries creatives. Així mateix, s’hi reflexiona sobre la situació de la política cultural com a disciplina independent i sobre la relació entre els discursos artístics i la política pública. A continuació, els sis capítols que integren el llibre aborden les qüestions següents: la relació entre estat, mercat i cultura com a símptoma de modernitat; els nous mètodes de gestió dins l’administració pública contemporània; la transició de l’acció de govern a la governança; la participació cultural i el consum cultural a la societat contemporània; el nou caràcter distintiu dels treballadors creatius; els nous discursos sobre indústries creatives; la importància de l’emprenedoria i dels treballadors creatius dins les noves economies; les noves teories sobre les polítiques de regeneració urbana liderades per la cultura i el paper de les Capitals Europees de la Cultura; la importància del lloc i l’espai contra la homogeneïtat dins les polítiques locals, i finalment, el concepte de valor públic i les noves teories sobre gestió pública.

Tot el llibre s’il·lustra amb exemples teòrics i pràctics d’estratègies polítiques i experiències desenvolupades al Regne Unit al llarg de les últimes dècades. El llibre acaba amb un capítol de conclusions on l’autor es pregunta quin tipus de ciutadans han generat les estratègies desenvolupades per les grans estructures culturals del Regne Unit, com per exemple la seva cadena de televisió pública, la BBC, i quines tècniques d’enquesta socials i científiques ha aplicat per avaluar la satisfacció dels seus espectadors. L’autor clou amb l’afirmació que una major integració de la ciència política i la sociologia amb la política cultural permetrà obtenir una fotografia més real i acurada de la modernitat.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [4]

Inicia sessió [5] o registra’t [6] per enviar comentaris