Industria cultural, información y capitalismo

César Bolaño planteja en aquesta obra un nou marc d’estudi de les funcions i del paper productiu de les comunicacions i les indústries culturals en l’actual era del capitalisme cognitiu. Proposa un quadre d’anàlisi que vagi més enllà dels límits convencionals del model economicista i que  reflecteixi la complexitat de les indústries culturals així com comprengui el paper dels productors culturals i de les relacions entre treball i valor.

L’autor es mostra crític amb les anàlisis que contemplen els mitjans de comunicació de masses com a instruments de dominació política i de  reproducció ideològica. Argumenta que el model economista els estudia a partir de la seva funció en el procés d’acumulació de capital i de reproducció ideològica del sistema capitalista monopolista. Però segons Bolaño, aquest enfocament economicista només permet una aproximació unidireccional: la influència que exerceixen l’Estat i el capital en els indústries culturals i els mitjans de comunicació de masses en termes de propaganda i publicitat. L’autor afirma que perquè es produeixi el procés de massificació i la comunicació de classe es transformi en comunicació de masses, s’han d’atendre les necessitats de tipus psicològic o psicosocial dels públics. La indústria cultural ha de substituir de manera eficaç els mecanismes interns de reproducció simbòlica del món i de la vida per poder colonitzar-lo en favor del capital i de l’Estat. Segons Bolaño, és aquest paper de mediació el que justifica la existència de les indústries culturals.

«Industria cultural, información y capitalismo [2]» concreta les característiques del producte cultural, els processos de treball que incorpora, les formes específiques de valoració del capital en el sector i evidencia la necessitat i centralitat de l’anàlisi de la competència. De fet, segons l’autor, van ser les estratègies competitives de les empreses de televisió les que van definir un patró específic de producció cultural enfocat a respondre els interessos del sector públic, d’una banda, i del mercat, de l’altra.

César Bolaño és professor del Departament d’Economia a la Universitat de Sergipe i de la Universitat de Brasilia. Fundador de la xarxa Economia Política de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (EPTIC [3]) i primer president de la Unió Llatina d’Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura  (ULEPICC [4]).

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [5]

 Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris