Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social [2], núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

La segona contribució, signada per Federico Aguilera, es titula “Hardin, Ostrom y los recursos de propiedad común: un desencuentro inevitable y necesario” i analitza les aportacions de dues importants figures de la literatura sobre els béns comuns, Eliner Ostrom i Garrett Hardin. Afirma que mentre que el primer mirava d’entendre els mecanismes que expliquen l’èxit o fracàs de la gestió del recursos de la propietat comunal, al segon li preocupava el creixement de la població i el seu impacte potencial sobre els recursos naturals del planeta. En el article següent “Bienes comunes y contemporaneidad. Algunas reflexiones desde la lectura de Karl Polanyi”, Joan Subirats presta atenció a un altre teòric clau, Polanyi, i ens proposa rellegir els seus treballs des de la perspectiva i l’experiència contemporànies, ja que considera que s’hi poden trobar elements imprescindibles per fer front a la situació actual. Mayo Fuster a l’article “Horizontes del procomún digital” reflexiona sobre la nova economia i observa una confrontació entre dos models de producció, distribució i ús de la informació: el que promou la seva mercantilització i el que aspira a la compartició i producció col·laborativa en l’entorn digital. Des d’una perspectiva més àmplia, Antonio Gutiérrez-Rubí analitza a “El procomún y la respuesta a la crisis”, l’emergent cultura del procomú com una corrent de pensament i una pràctica personal i social que pot aportar respostes a l’actual situació de crisi. Considera que la constitució de comunitats del bé comú pot ajudar a repensar tant el paper d’allò públic i estatal (cada vegada més allunyat de la ciutadania) com del mercat. Víctor Renes analitza a “Una sociedad que se hace cargo de sí misma: reciprocidad, cooperación y los bienes comunes” com la crisi econòmica ha suposat una pèrdua de força social, simultàniament i en estreta relació amb un debilitament de la funció de l’estat. Afirma que la crisi provoca una pèrdua de drets i l’augment dels problemes d’empobriment i exclusió i que per això cal enfortir la societat, perquè pugui fer-se càrrec de sí mateixa. Però això només és possible si es troben noves bases on s’aposti pels béns comuns i on la societat sigui subjecte en una nova estructuració social. El monogràfic tanca amb la presentació d’una experiència pràctica entorn al procomú: ColaBoraBora, un laboratori ciutadà que impulsa processos creatius col·lectius a partir de situacions concretes i que impulsa la reflexió i la pràctica entorn al procomú.

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions d’articles escriviu un missatge a: cidoc@diba.cat [3]  

Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris