Arts Education Monitoring System (AEMS). Final report

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

Pel que fa als resultats, es fa evident que hi ha poc consens sobre el significat del terme educació artística i cultural, s’hi detecten diferents connotacions en funció del país. Mentre que a Espanya i Hongria fa referència a l’educació professional dels artistes, a altres països com Alemanya o Àustria té un significat més ampli i abasta altres àmbits com el desenvolupament econòmic, la inclusió social o el sistema educatiu obligatori. L’estudi mostra que es tracta d’un sector molt complex, amb moltes institucions involucrades i tracta d’esclarir aquesta complexitat. També assenyala que durant el transcurs del projecte els canvis polítics i la crisi financera han afectat les economies i les prioritats dels governs dels països participants, la qual cosa ha afectat de manera negativa molts programes educatius.

S’hi analitzen els tipus de contractes de treball, el gènere, les xarxes i la mobilitat entre països. Es detecta que els treballadors i treballadores d’aquest sector són apassionats, cultes i estan ben preparats, però compten amb pocs recursos i unes condicions laborals bastant precàries. Dominen els contractes freelance tot i que les institucions culturals donen molta importància a les activitats educatives. En general, el sou és baix i hi ha poques oportunitats de desenvolupament professional. Les més afectades per aquesta precarietat són dones altament qualificades. Les xarxes personals són un factor important a l’hora d’aconseguir noves feines. Hi ha també poca mobilitat internacional la qual cosa limita l’intercanvi de coneixement. S’hi assenyala que cal millorar la recollida de dades i realitzar una diagnosi més en profunditat del sector si es vol que l’educació artística i cultural a Europa surti de la precarietat i deixi d’estar condicionada pels canvis i capricis polítics.

 L’estudi realitza una sèrie de recomanacions, a continuació esmentem algunes:

Per als governs a escala estatal:

• Explorar i aprofitar el coneixement i l’experiència de les institucions en matèria d’educació cultural per desenvolupar polítiques i estructures més efectives;
• Estimular l’intercanvi entre recerca i pràctica per garantir la pertinència de les dades;
• Col·laborar amb nous actors (ex. fundacions) per activar noves sinèrgies;
• Mesurar l’impacte quantitatiu i qualitatiu del finançament públic;
• Intensificar el discurs públic sobre educació artística i cultural.

 Per a les institucions culturals:

• Integrar els educadors culturals en la planificació i desenvolupament estratègic de les institucions;
• Garantir partides pressupostàries per a les activitats educatives;
• Oferir a l’equip educatiu el mateix nivell de protecció, sou i beneficis que a la resta de professionals que treballen a la institució;
• Implementar esquemes de gestió de qualitat i reconèixer la importància de les condicions de treball per garantir una oferta de qualitat;
• Crear nous incentius per a la promoció d’unes bones condicions de treball.

 Per als educadors culturals:

• Definir les qualificacions necessàries per garantir la professionalitat del sector;
• Millorar el contingut de les discussions professionals a xarxes, conferències i trobades;
• Millorar el treball en xarxa i establir grups d’interès conjunts amb el sector artístic;
• Investigar per què les dones superen en nombre als homes en els llocs de treball relacionats amb l’educació cultural.

 A escala europea:

• Dedicar recursos per a la recerca comparativa i la recollida de dades en els programes de finançament europeu de la cultura;
• Reconèixer que l’educació artística és un element clau en les polítiques culturals europees;
• Continuar i enfortir l’intercanvi d’experts i investigadors a través de xarxes (ex. European Expert Network on Culture (EENC), ACEnet of Administrators...);
• Crear oportunitats per a l’intercanvi, la mobilitat i el debat entre els educadors culturals a Europa;
• Identificar les diferències i desigualtats en matèria d’infraestructures als diversos països i fomentar l’intercanvi de coneixement.

  PDF   Arts Education Monitoring System (AEMS). Final report [2]

Inicia sessió [3] o registra’t [4] per enviar comentaris