Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas

La Fundació Alternativas presenta aquest estudi, coordinat per Fernando Rueda, sobre el potencial d’internacionalització de les indústries culturals i creatives (ICC) de l’Estat espanyol. Segons els autors, Javier Celaya, fundador de diverses empreses de comunicació i noves tecnologies,  i els economistes Pau Rausell Köster (Universitat de València) i Anna Villarroya Planas (Universitat de Barcelona), el sector de les ICC és un dels pocs que es troben en una bona situació per poder superar l’actual crisi econòmica perquè els seus productes tenen un elevat grau d'innovació tecnològica, el teixit empresarial està composat majoritàriament per petites i mitjanes empreses (que són les principals generadores d’ocupació), i el seu capital humà és més qualificat que a d’altres sectors. A més, aquest sector no requereix grans inversions a llarg termini per ser productiu. Té una gran repercussió en l’economia digital i pot jugar un paper important en la política exterior així com en la imatge del país.

Segons els autors, les ICC van assolir el 5,6% del VAB i el 6,3% d’ocupació a l’Estat el 2008. Però alerten que el marc legal i polític i les normatives que les regulen són obsoletes perquè funcionen encara segons un àmbit d’intercanvi analògic, i requereixen un canvi  radical d’enfocament. Realitzen diverses anàlisis que cal tenir en compte a l’hora de potenciar la internacionalització de les nostres ICC, són les següents:

• Una anàlisi dels diversos sectors culturals i creatius ja què cada un respon a unes especificitats concretes i es troben en diferents fases respecte a la seva internacionalització;

• Una anàlisi del marc legislatiu i de les polítiques públiques en els àmbits del comerç internacional, l’ocupació, les tecnologies, l’art i la cultura i l’educació;

• Una anàlisi de l’entorn digital com a espai favorable, de referència i d’oportunitats per a la internacionalització del sector cultural i creatiu.

Proposen una sèrie de mesures i recomanacions, tant en l’àmbit de la intervenció pública com en el camp de les transformacions estratègiques del sector, que ja han estat presentades al govern i al Congrés dels Diputats i estan sent debatudes entre professionals i analistes, són les següents:

• La intervenció pública en matèria d’ICC ha de tenir més components de política industrial que de política cultural;

• S’han d’aprofitar els avenços tecnològics i fer un ús més intensiu de les TIC per suprimir barreres, reduir costos de producció, distribució i difusió i aprofitar millor les economies d’escala;

• Cal incentivar iniciatives coordinades amb el sector privat i aprofitar el saber fer de les empreses amb una àmplia trajectòria en internacionalització;

• S’han de crear i consolidar  a la xarxa plataformes comunes de gestió i comercialització de productes culturals a escala europea, que comptin amb la col·laboració del sector públic i del privat i amb aliances amb el sector tecnològic, financer i creatiu.

Els autors conclouen que els ciutadans estan adoptant, gràcies als avenços tecnològics, nous hàbits de consum i participació cultural i que les ICC s’hi han d’adaptar i transformar per atendre de manera adequada les necessitats dels consumidors culturals del segle XXI.

PDF   Internacionalización de las industrias culturales y creativas españolas [2]

Inicia sessió [3] o registra’t [4] per enviar comentaris