Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

El número també inclou una intervenció del 17 de febrer de 2013 dels  responsables del Ministeri de Cultura i Béns Culturals italià en resposta a diverses demandes plantejades per l’opinió pública sobre la seva política; el manifest «Ripartire dalla cultura. 5 priorità e 10 obiettivi per guardare al futuro» on diverses associacions i organismes enumeren els objectius que consideren prioritaris per a la política cultural italiana; i el document “Culture & médias 2030. Prospective de politiques culturelles” de Philippe Chantepie del Departament d’Estudis i Prospectiva del Departament d’Estudis, Prospectiva i Estadístiques del Ministeri de Cultura i Comunicació francès.

 Economia della cultura, Anno XXII, 2012 , n. 4 [2] «Testimoni della cultura»

Per fer peticions d’articles escriviu un missatge privat al Centre [3].