Revista de revistes #8

Cultural trends. Vol. 22, n. 1 (març 2013) [2]

Bulgarian pirates: At the world's end
RONE, Julia (p. 2-13)

Aquesta autora búlgara compara les estratègies de defensa del copyleft com a nou paradigma pel desenvolupament cultural i científic des d'Internet de Larry Lessig i el moviment del programari lliure de Richard Stallman amb  les estratègies desenvolupades dels activistes búlgars. Les crítiques de les implicacions dels drets d'autor i els temes de propietat intel·lectual són un fenomen global que, si s’analitza correctament, pot aportar llum sobre els fluxos culturals canviants, sobre les desigualtats econòmiques globals i sobre la pressió de les multinacionals en les polítiques nacionals.

Mondrian as kitchen tiles? Artistic and cultural conceptions of art museum visitors in Belgium
HANQUINET, Laurie (p. 14-29)

S’hi investiga la relació dels i les visitants dels museus amb l’art i la cultura i quina percepció tenen de les institucions museístiques. L’autora creu que calen  metodologies més elaborades per entendre millor els públics. Demostra que les persones amb gustos i pràctiques similars fan servir estratègies d’interpretació semblants i pertanyen a una mateixa comunitat interpretativa.

Assessing a place in cultural planning: A framework for American local governments
REDAELLIA, Eleonora

Aquesta investigadora de la Universitat de Wisconsin (USA) presenta una definició de lloc en els processos de planificació cultural. L’objectiu és connectar els espais amb les dades empíriques sobre els seus recursos culturals i els seus residents. Explica com els Sistemes d’Informació Geogràfica poden ajudar als polítics a avaluar el territori en la seva dimensió administrativa, cultural i social.

 Icom España digital. Nº 7 [3]

Número monogràfic titulat “Recursos audiovisuales en museos, pros y contras” on museòlegs, acadèmics i professionals d’empreses dedicades al disseny de produccions audiovisuals i a la creació d’exposicions debaten els avantatges i inconvenients d’implementar aquestes tecnologies. Coordinat per Javier Martí, director del Museu d’Història de València, s’inclouen reflexions teòriques i experiències museogràfiques concretes.

Tots els autors consideren que l’ús d’aquests tecnologies ha millorat la comunicació dels museus amb la ciutadania, però alerten del risc de la banalització si no s’implementen d’una manera reflexiva, idònia i amb rigor. També assenyalen que la previsió i el manteniment és un tema clau ja què la renovació tecnològica que imposen les grans companyies condiciona la demanda dels usuaris i obliga als museus, un cop donat el primer pas, a renovar-se constantment per continuar en la bretxa.
 

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 1 (gen. 2013) [4]

The good, the bad and the self-referential: heritage planning and the productivity of difference
ASSCHE, Kristof Van; DUINEVELD, Martijn (p. 1-15)

Segons els autors, perquè una política patrimonial tingui èxit cal tenir en compte l’opinió i els interessos dels actors locals i dels agents comunitaris implicats, així com de la ciutadania. Assenyalen que la teoria de sistemes socials de Niklas Luhmann és molt útil per incorporar el conflicte i la diferència en els processos i estratègies de planificació patrimonial.

It’s hard to be down when you’re up: interpreting cultural heritage through alternative media
MICHON, Daniel; EL ANTABLY, Ahmed (p. 16-40)

S’hi presenten les primeres fases de Virtual Sirkap, una aplicació en entorn virtual multi usuari (MUVA) que proporciona una visió tridimensional del context (la geografia), el contingut (l’arquitectura i els artefactes) i l’activitat temporal (rituals i vida quotidiana) del complex arqueològic de la ciutat de Sirkap (Pakistan). Els autors demostren que aquets nous mitjans tecnològics canvien la manera d’interpretar les restes arqueològiques.
 

Journal of cultural economics. Vol. 37, n. 1 (2013) [5]

Municipal elections and cultural expenditure
BENITO, Bernardino; BASTIDA, Francisco; VICENTE, Cristina (p. 3-32)

Aquests investigadors del Departament d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Murcia analitzen com afecten els cicles electorals a la despesa municipal en cultura en aquesta regió. Assenyalen que els anys electorals augmenta la despesa i que altres factors com la ideologia de l’alcalde, el nivell de competitivitat electoral, els ingressos de l’ajuntament, l’atur o la mitjana d’edat de la població també hi influeixen.

Diversity in teams and the success of cultural products
MEISEBERG, Brinja; EHRMANN, Thomas (p. 61-86)

Des d’Alemanya, aquests experts en gestió estratègica investiguen com afecta la composició dels equips de producció i repartiment – origen, edat, gènere, nivell de popularitat o nivell educatiu dels seus membres – al rendiment global de les pel·lícules. Analitzen també la influència de les localitzacions i el gènere de la pel·lícula. L’objectiu és ajudar als productors a trobar maneres més efectives d’apropar-se a les audiències, tant nacionals com internacionals.

Determinants of cultural and popular celebration attendance: the case study of Seville Spring Fiestas
PALMA, María Luisa; PALMA, Luis; AGUADO, Luis Fernando (p. 87-107)

Aquests economistes de la Universitat de Sevilla elaboren un estudi sobre les Festes de Primavera, l’esdeveniment cultural més important de la ciutat. El caracteritzen com a nou prototip de bé cultural complex que expressa la vinculació entre la ciutadania i la ciutat, i analitzen quins factors fan augmentar l’assistència (nivell educatiu, vincles institucionals, experiències del passat, beneficis externs percebuts generats per l’assistència, etc.) 
 

 Wale’keru. N. 2 (2013) [6]

Cultura y diferencia: la ontología política del campo de Cultura y Desarrollo [7]
ESCOBAR, Arturo

L’antropòleg colombià reflexiona sobre dues maneres de concebre la cultura: (1) com a ‘estructura simbòlica’ que creu en l’existència d’un univers únic al marge de la realitat, i (2) com a ‘diferència radical’ que aposta per l’existència d’un plurivers i una profunda interrelació entre tot el que existeix. L’autor afirma que és la segona opció la que està guanyant pes en la teoria social i en les mobilitzacions polítiques.

Los reglamentos de convivencia intercultural en los proyectos de desarrollo en territorios indígenas: el caso de los proyectos minero-energéticos en la península de La Guajira (Colombia) [8]
GUERRA CURVELO, Weildler

L’antropòleg colombià analitza el procés d’elaboració i aplicació de reglaments de convivència intercultural entre el personal de les empreses de grans projectes de desenvolupament i les comunitats locals. Tenen per objectiu establir un marc de relació i convivència harmònic però algunes visions crítiques els consideren instruments al servei de les grans corporacions per imposar els seus interessos ambientals, econòmics i socials.

La comunicación y la cultura, herramientas imprescindibles en las políticas de desarrollo [9]
VICARIO, Fernando

Aquest periodista i expert en cooperació cultural analitza alguns factors que poden pertorbar el valor de la comunicació i dificultar l’entesa entre els membres d’una comunitat. Recomana establir unes pautes i models de comunicació consensuats que ajudin a organitzar una convivència més plural i equitativa que respecti la diversitat.
 

I també han arribat:

Barcelona metròpolis. N. 87 (hivern  2013) [10]
Her&mus. N. 10 (2012) [11]
La lettre d l'OCIM. N. 145 (gen.-febr. 2013) [12]
Transfer. N. 07
 

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions d’articles escriviu un missatge privat al Centre [13].