La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados museísticos

Tomislav S. Šola [2], director de la càtedra de Museologia i Gestió del Patrimoni de la Universitat de Zagreb, presenta en 'La eternidad ya no vive aquí [3]'  un llistat dels vicis i defectes que han caracteritzat els museus al llarg de la seva història. L’autor reconeix la bona feina realitzada per molts professionals en les últimes dècades, però insisteix que cal adoptar un esperit extremadament crític per poder sobreviure a les circumstàncies canviants actuals.

Šola considera que les administracions locals, autonòmiques, estatals i europees han fomentat les bones pràctiques i l’excel·lència, i  que des de l’àmbit professional s’ha desenvolupat una nova museologia i, en molts casos, s’ha aplicat la pràctica d’una manera eficaç, creativa i professional. Però, en un moment en què els recursos públics són escassos i el capitalisme liberal que impera exigeix rendibilitat econòmica a les inversions, hi ha una negligència clamorosa dels professionals per establir objectius estratègics clau per al benestar de la societat. I és en aquestes circumstàncies quan l’autor afirma que la professió museística no té prou criteris ni està prou organitzada per fer front a totes aquestes amenaces.

L’autor reivindica,  el dret a la crítica com a marc moral i una qualitat necessària en qualsevol sistema obert i canviant. Assegura que aquesta llista de “pecats” no vol ser un judici negatiu contra els museus, sinó que l’objectiu és recordar als professionals i polítics que cal evitar pràctiques inadequades: 

• Fatiga, l’avorriment i la manca de comunicació;
• Fragmentació de la realitat i descontextualització;
• Elitisme ;
• Escapisme, manca de missió i la realitat immediata;
• Eufòria i kitsch;
• Eurocentrisme com a colonialisme cultural ;
• Fetitxisme i obsessió pels originals;
• Possessivitat, hipermnèsia, gegantisme;
• Hiperactivitat i superlativisme;
• Hiperrealisme;
• Imago mortis i entropia; 
• Institucionalisme;
• Usuaris imperfectes;
• Teoria inadequada;
• Linealitat, idealització i mitologia com a simplificacions redundants;
• Mercantilisme;
•  Professionalitat, o manca d’ella;
• Paseotropía;
• Excés d’arquitectura i disseny;
• Excés d’especialització
• Cientifisme
• Oportunisme, servitud;
• Tecnologisme: equipament;
• Vanitat

Podeu consultar aquest llibre al Centre d'Informació i Documentació [4]

Inicia sessió [5] o registra’t [6] per enviar comentaris