Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

Els autors de 'Nuevas direcciones en políticas culturales. Los distritos culturales sistémicos' [2]afirmen que s’ha de deixar enrere el districte industrial i evolucionar cap al districte cultural sistèmic, un nou model de desenvolupament que exigeix que els territoris acomplexin una sèrie de condicions i disposin dels elements següents:

• Una base empresarial que entengui el valor estratègic de la cultura;
• Un sistema local conscient i identificat amb el seu patrimoni i els seus actius culturals;
• Una mentalitat oberta a les noves formes expressives i capacitat de relació amb els agents culturals d’excel·lència;
• Una administració local facilitadora que promogui l’excel·lència cultural;
• Disponibilitat d’espais i serveis de qualitat per desenvolupar projectes i iniciatives culturals;
• Una xarxa d’institucions públiques capaç de monitoritzar i potenciar la qualitat de la producció cultural local, amb l’ajuda d’agents privats compromesos amb la societat;
• Institucions educatives interessades en treballar en el camp de les noves professions culturals i tecnològiques.

Així mateix, els autors ressalten que per poder implementar aquest model són imprescindibles governs locals qualificats i amb capacitat per coordinar els diferents agents i inversors. Això no vol dir que la iniciativa hagi de partir de les administracions, però sí han de jugar aquest paper facilitador i de mediació entre diferents interessos.

Han identificat també una sèrie d’accions o intervencions imprescindibles per a l’èxit del model:

• Generar una oferta cultural de qualitat;
• Capacitar i formar la comunitat local;
• Atreure empreses i talent extern;
• Desenvolupar el talent local;
• Aprofitar la cultura per gestionar la crítica social i la marginació;
• Fomentar la participació dels ciutadans i de la comunitat local;
• Produir coneixement de qualitat. La ciència i cultura han d’anar de la mà.
• Fomentar la capitat de treballar de manera coordinada mitjançant xarxes locals actives i connectades
• Establir xarxes externes internacionals o interregionals.

Els autors expliquen en quina fase es troba la investigació i implementació d’aquest model a Itàlia i presenten també algunes experiències concretes desenvolupades a altres ciutats com Lille, Newcastle-Gateshead, València, Linz, Denver i Cartagena de Indias.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d'Informació i Documentació [3]

Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris