Art and sustainability : connecting patterns for a culture of Complexity

Sacha Kagan [2], investigador associat de la Leuphana University i cofundador de Cultura21 [3], Network for Cultures of Sustainability, presenta en 'Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity [4]' els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La tesi que defensa l’autor és que aquesta dimensió no només implica la inclusió de la cultura en el desenvolupament local sostenible de les comunitats, sinó que també suposa la transmissió d’un conjunt de normes, valors i convencions per facilitar la transició cap a un món més sostenible.

En primer lloc, Kagan aborda l’anàlisi de la cultura de la insostenibilitat com a forma d’autisme de les societats modernes i dels individus amb els seus entorns. Considera que per canviar aquesta cultura de la insostenibilitat cal fer un replantejament global de les nostres maneres de pensar, de conèixer i de veure’ns a nosaltres mateixos dins del món. Planteja dues qüestions: 1) podem identificar quina és la visió del món que pot fonamentar una cultura (o cultures) de la sostenibilitat? i 2) quins són els mecanismes i els agents per al canvi en aquest procés de transició d’un món insostenible cap a un (més) sostenible? Per respondre, Kagan recorre al pensament d’autors com Edgar Morin, Basarab Nicolescu, Gregory Bateson o David Abram i aborda el concepte de la complexitat com a característica clau de la cultura (o cultures) de la sostenibilitat. Subratlla la necessitat de ser sensitius a la complexitat i adquirir una major consciència del conèixer per connectar-nos millor amb la realitat complexa que ens envolta. Kagan també contempla la noció sociològica de realitat social com a construcció social. Aquesta noció assumeix que aprenem al llarg de les nostres vides un conjunt complex de convencions que ens indiquen com actuar i com pensar en cada situació, i considera que cal canviar aquestes convencions. En aquest context, analitza el paper de l’art i dels artistes com a agents de canvi social. Es fixa no en l’art elitista -al que considera apartat del món real i de la quotidianitat sinó en l’art ecològic o eco-art desenvolupat al llarg de les últimes quatre dècades. Observa la transcendència real d’aquestes pràctiques en el camí cap a la sostenibilitat i aborda la relació entre art i canvi social.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d'Informació i Documentació [5].

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris