Economia creativa: el desenvolupament es decideix al territori

  
El Creative Economy Report 2013, coeditat per la UNESCO i el PNUD, proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la cultura dins les polítiques de desenvolupament. Parteix d’una evidència econòmica contundent i la desplaça cap a una idea més exacte: la creativitat no només genera riquesa, també construeix capacitats, cohesió i sentit.
  

En el pla global, les xifres són clares. El comerç mundial de béns i serveis creatius arriba als 624.000 milions de dòlars el 2011 i es duplica en menys d’una dècada. Les exportacions dels països en desenvolupament creixen a un ritme anual del 12,1%. L’economia creativa es consolida com un dels sectors més dinàmics, amb impacte en ingressos, ocupació i balança exterior. Inclou àmbits com l’audiovisual, el disseny, els mitjans, les arts escèniques, l’edició i les arts visuals.

Aquest creixement, però, no és el centre del relat. L’informe insisteix en el valor no monetari de la cultura. La creativitat contribueix al desenvolupament inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre comunitats. Aquesta dimensió amplia el marc habitual i situa la cultura com a motor i catalitzador del desenvolupament sostenible més enllà del 2015.

El punt fort del document és el desplaçament cap a l’escala local. A partir de casos del sud d’Àsia, el Pacífic, Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib, es mostra una pluralitat d’iniciatives impulsades per agents locals. No hi ha un model únic d’economia creativa. Hi ha ecosistemes diversos, sovint petits, interconnectats i orientats a ampliar les opcions de vida de la població. Projectes que treballen amb dones i joves, que reforcen capacitats de gestió i negoci, i que activen processos d’innovació des de contextos específics.

Aquesta mirada posa en qüestió enfocaments massa centrats en l’escala estatal. L’informe reconeix la importància de les polítiques nacionals, però identifica el veritable repte en la comprensió de les dinàmiques locals. La cultura es desplega en comunitats, ciutats i regions. Allà es gestionen els actius, es construeixen xarxes i es generen connexions transnacionals. L’èxit depèn de la capacitat local, de la governança i de l’articulació amb fluxos globals. Quan aquesta governança és feble, moltes iniciatives perden recorregut.

El document també aporta eines per a l’acció pública. Insisteix en la necessitat de millorar els sistemes d’informació i de disposar de dades rigoroses per orientar polítiques. Proposa identificar actius creatius, entendre la relació entre economia formal i informal, i invertir en capacitats, tant dels creadors com de les administracions i del sector privat. Defensa la cooperació entre països del sud com a espai d’aprenentatge mutu i reclama situar la cultura dins les estratègies de desenvolupament, fins i tot en contextos de competència amb altres prioritats.

Observem una idea de fons que travessa tot l’informe. L’economia creativa creix i genera valor econòmic, però el seu potencial transformador es juga a escala local. Allà on hi ha capacitat d’organització, coneixement dels actius propis i connexió amb altres contextos, la cultura esdevé una palanca real de desenvolupament. Aquesta constatació obliga a repensar el paper dels governs locals, no només com a gestors, sinó com a arquitectes de sistemes creatius.

Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Creative economy report, 2013, special edition: widening local development pathways [2]

Informe sobre la economía creativa, 2013, edición especial: ampliar los cauces de desarrollo local [3](2014)