Un sector fort amb bases més febles

  
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport publica l’Anuari d’Estadístiques Culturals 2013 amb una fotografia clara de la situació i evolució recent del sector. La lectura conjunta de les dades dibuixa una tensió de fons: la cultura manté un pes estructural rellevant en l’economia, mentre es debiliten els seus recursos, el teixit empresarial i el consum.
  

En termes de contribució econòmica, la cultura aporta el 2,7% del PIB el 2011, percentatge que puja fins al 3,5% si s’hi incorporen les activitats vinculades a la propietat intel·lectual. El sector supera àmbits com l’agricultura, la indústria química o les telecomunicacions. La dada consolida la idea que la cultura forma part del nucli productiu del país i no d’un espai perifèric.

Aquesta solidesa contrasta amb l’evolució de l’ocupació. El 2012 el sector dona feina a 457.600 persones, 24.100 menys que l’any anterior, i es manté en el 2,6% de l’ocupació total. Territorialment, Madrid concentra un pes del 4,6% i incrementa llocs de treball, juntament amb Astúries. Catalunya baixa fins al 3,3% i perd ocupació de manera significativa. El mapa apunta a una redistribució desigual en un context de contracció.

El teixit empresarial també es redueix. Entre 2011 i 2012 es perden gairebé dues mil empreses culturals, que passen de 103.320 a 101.342. Aquesta caiguda reforça la idea d’un sector que, tot i el seu pes, pateix una fragilització interna.

La reducció dels recursos públics accentua aquesta tendència. La despesa de l’Administració general de l’Estat baixa un 8,9% i se situa en 956,9 milions d’euros. Les comunitats autònomes redueixen la seva aportació un 16,2% i els ajuntaments un 16%. En conjunt, els tres nivells administratius retallen de manera significativa, fet que incideix directament en la capacitat d’acció cultural a escala territorial.

El consum cultural acompanya aquesta dinàmica. El 2012 la despesa total cau fins als 13.371 milions d’euros. Cada llar hi destina 738,9 euros anuals i 288,7 euros per persona. Els equips audiovisuals i internet concentren la part principal de la despesa, seguits dels serveis culturals i dels llibres i publicacions periòdiques. El canvi en la composició del consum indica una transformació dels hàbits que no es pot desvincular del context econòmic.

En l’àmbit exterior, es manté el desequilibri entre importacions i exportacions culturals. El 2012 s’exporten 703,1 milions d’euros i se n’importen 752,4. El llibre i la premsa continuen liderant les vendes a l’exterior. La balança negativa suggereix límits en la projecció internacional del sector.

El vincle amb el turisme aporta un contrapunt rellevant. El 14% dels viatges dels residents tenen motivació cultural, i entre els visitants internacionals aquesta proporció arriba al 16,9% en els viatges d’oci. La despesa associada és elevada, amb més de 5.100 milions d’euros en el cas dels residents i 7.700 milions entre els turistes internacionals. La cultura actua així com a palanca d’altres sectors.

Observem una idea de fons que travessa tot l’Anuari. La cultura sosté un pes econòmic considerable i una capacitat d’arrossegament clara, mentre el seu sistema es fa més feble en ocupació, empreses i finançament. Aquesta dissociació obre una pregunta directa per a les polítiques públiques: com es pot mantenir aquesta aportació sense reforçar les condicions que la fan possible.
  

Anuario de Estadísticas Culturales 2013 [2]