institucions i equipaments culturals

  
L’article parteix d’una constatació que travessa bona part de les polítiques culturals locals contemporànies: la cultura ha esdevingut central en els processos de transformació urbana, però ho ha fet des d’una posició ambigua, sovint desarticulada i plena de tensions internes. En aquest marc, la xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona es presenta com un cas especialment revelador per analitzar com es materialitzen aquestes contradiccions en els equipaments de proximitat.
  

El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2022 analitza l'evolució dels museus locals de la demarcació de Barcelona en el primer exercici sense restriccions derivades de la pandèmia. Les dades mostren una recuperació clara dels usos, de les activitats i de la relació amb els públics, alhora que confirmen la gran estabilitat de les estructures patrimonials i organitzatives.

 
Arriba el desembre i, amb ell, els darrers consells del 2023. En aquesta ocasió ens acompanya la Teresa Reyes, Cap de la Secció Tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Teresa Reyes i Bellmunt és llicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Màster en Pirineu, museologia i gestió del patrimoni i en Gestió de Patrimoni Historicoarqueològic. També té un Postgrau en Competències Directives.

Des de 2008 és la cap de Secció de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des d’on es gestiona la Xarxa de Museus Locals, integrada por 64 museus de gestió municipal, i la Xarxa d’Arxius Municipals, integrada per 250 arxius, així com suport a accions de patrimoni cultural dels ajuntaments de la província.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.

Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:

Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.