Planificació, gestió i governança

Cerqueu informació sobre polítiques públiques, planificació, gestió, implementació i programació culturals. Anàlisi d'estructures i models i metodologies de planificació i suport a la cultura mecanismes de finançament i administració.

Un marc estatal per als drets culturals


 
El Ministeri de Cultura presenta el primer Pla de Drets Culturals a escala estatal, amb accions fins al 2028
  
  

El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.

Cultura conscient per a un món en crisi


  

Podem parlar de drets culturals sense repensar el nostre model de vida?

  

En un món que normalitza la inconsciència com a mode de vida, posar consciència és un acte radical. Però, què vol dir exactament “posar consciència” quan parlem de cultura? Vol dir fer-se preguntes que sovint incomoden. Vol dir assumir que la cultura també forma part del problema —per les seves lògiques extractives, elitistes o inèrcies burocràtiques— i que, per tant, ha de formar part de la solució. I vol dir, sobretot, revisar el nostre lloc dins d’aquest sistema que posa en crisi el planeta i la vida col·lectiva.

Cultura a la fresca: oportunitat o rutina? Una mirada crítica a les polítiques d’estiu


  

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de juny


  
  

Segona quinzena de juny i, mentre les revetlles il·luminen places i carrers, també ho fan les iniciatives culturals que arreu del territori posen en valor el patrimoni, la creació i la comunitat. En aquest #Som311 recollim 15 notícies dels municipis de la demarcació de Barcelona —sense oblidar els més petits ni els que treballen des de la constància— que ens parlen de cultura viva, de compromís públic i de polítiques que vinculen passat i futur, proximitat i transformació. En ple estiu, la cultura no s’atura: s’arrela i s’expandeix.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de juny


  
 De la lectura al circ, de la pedra a la paraula: una cultura viva que s’arrela al territori.
  
  

Primera quinzena de juny i el territori batega amb iniciatives que connecten patrimoni, creació contemporània i drets culturals. El paisatge cultural municipal ens deixa titulars diversos: des de la rehabilitació d’equipaments singulars fins a festivals que defensen el seu lloc en l’ecosistema, passant per nous lideratges, projectes pilot, mapes patrimonials i murals col·lectius. Tot plegat ens parla d’una cultura viva, que es pensa i es fa des del compromís amb la comunitat i amb la seva sostenibilitat futura. A #Som311 recollim tretze exemples que dibuixen aquest moment.
  


Quan ningú ens busca. Cultura, comunicació i sentit en temps d’algoritmes

 
 

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca

— Ángel L. Fernández Recuero

 
 

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

Manifesta 15: cultura, mediació i governança metropolitana


  

Una biennal com a laboratori de descentralització i cooperació institucional
  

La quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, no només va desplegar un ambiciós programa artístic entre setembre i novembre de 2024. Va ser, sobretot, un experiment institucional a escala metropolitana. Un espai on la cultura va funcionar com a camp de proves per repensar formes de governança col·laborativa i estratègies de descentralització cultural. El recent informe final ofereix una mirada detallada i crítica sobre què va representar aquesta edició inèdita per la seva escala i enfocament descentralitzat.

1

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de maig


Teixir sentit des del territori. Hi ha setmanes en què sembla que tot estigui connectat. El món local cultural és divers, però les iniciatives, els projectes i les mirades que s’hi despleguen dibuixen un mapa de preocupacions compartides.
  
  

Segona quinzena de maig i el sector cultural municipal es manté actiu, divers i amb reptes sobre la taula. Aquesta edició del #som311 recull iniciatives que posen el focus en la vinculació entre cultura i educació, la reivindicació del patrimoni i el valor del treball comunitari. També hi trobem nous lideratges locals i propostes que busquen descentralitzar l’oferta cultural des de la iniciativa independent. Cada quinze dies fem una tria de les notícies que poden ser útils per seguir el pols de la cultura als municipis. Aquí teniu què ha passat i què es proposa. Seguim.
  
  

I si la ciutadania decidís part del pressupost cultural?


Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?


 

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal.

Construir pau des del territori


  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.