Planificació, gestió i governança

Cerqueu informació sobre polítiques públiques, planificació, gestió, implementació i programació culturals. Anàlisi d'estructures i models i metodologies de planificació i suport a la cultura mecanismes de finançament i administració.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de setembre



La segona quinzena de setembre ens deixa una agenda plena de moviments que connecten cultura, territori i comunitat. Des de plans locals de lectura fins a festivals que reimaginen espais industrials o naturals, passant per iniciatives que posen al centre la llengua, la identitat i el patrimoni, els municipis esdevenen laboratoris on la cultura es projecta com a motor de cohesió i transformació social.

Traçar un camí per albirar el futur. El Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern



El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Just Desvern 2025-2030 vol convertir la metàfora del mapa en una eina real de planificació: identificar reptes, definir camins i fer de la cultura un motor de transformació local.

  
A l’article d’Interacció Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea, es posava sobre la taula la necessitat de desplegar els drets culturals d’una manera real i realista, tot sincronitzant-los amb les necessitats concretes de cada territori. Més concretament, se’ns convidava a abordar la dimensió de la política cultural local com si fos un mapa obert, de manera que cada referent cultural pogués dibuixar-hi els seus propis recorreguts.

Quan innovar des del territori deixa de ser una consigna i esdevé una pràctica. El Fons d’Innovació Territorial francès, tres anys després


 

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Primera quinzena de setembre


  

Setembre arrenca amb intensitat cultural als municipis: festes majors que combinen tradició i debat sobre recursos, espais patrimonials que es recuperen per a nous usos comunitaris, festivals que reforcen la proximitat i propostes que connecten la creació amb circuits internacionals. El #Som311 d’aquesta primera quinzena recull projectes que mostren com ajuntaments i entitats fan de la cultura una eina per enfortir la vida col·lectiva i projectar el territori.

   

Drets culturals en acció: l’experiència de Paideia



Amb aquest quart article, publicat des d’Interacció, donem continuïtat a la sèrie que Roser Mendoza ha dedicat a la futura Declaració de Barcelona. Els tres primers textos en van abordar el valor simbòlic, els reptes de concreció i governança i les preguntes obertes sobre la seva capacitat transformadora. Ara volem ampliar la mirada i posar en diàleg aquella reflexió amb una experiència internacional que pot resultar reveladora: Paideia, un procés col·lectiu desplegat a França que ha treballat els drets culturals sobre el terreny i que ens convida a repensar les nostres pròpies pràctiques.
  
  
  

El document «Typologies» sintetitza l’experiència Paideia i proposa deu tipologies d’acció per fer créixer els drets culturals en l’acció pública.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Un repàs a l'estiu


  
  

Després de la pausa estival, reprenem el pols cultural dels municipis amb un #Som311 dedicat a les iniciatives dutes a terme al juliol i l’agost. Des d’Esparreguera fins a Cubelles, passant per Manresa, Cardona o Sitges, el territori ha demostrat un cop més que la cultura és motor de cohesió, transformació i identitat compartida. Festivals inclusius, projectes de memòria històrica, residències artístiques i propostes comunitàries han posat en valor el paper clau d’ajuntaments, entitats i ciutadania en la construcció d’un estiu cultural obert i participatiu.


  

Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea


  

Ve d'aquí: Quan els codis xoquen amb els calendaris | Interacció (diba.cat)
  
  

Quan la política cultural local comença amb un mapa obert

 
  

En una jornada de treball amb tècniques culturals d’arreu del territori, algú desplega un gran plànol sobre la taula. No és el mapa d’una ciutat, sinó una representació dels eixos de la Declaració de Barcelona. Una de les assistents apunta: “Potser aquest codi és això, un mapa: marca paisatges, però no dibuixa recorreguts. Això ens toca a nosaltres”. El silenci que segueix no és de dubte, sinó de reconeixement: ningú més que el món local pot decidir com travessar aquests territoris conceptuals.

Quan els codis xoquen amb els calendaris


  


Ve d'aquí: Els drets culturals no viuen sols en els textos | Interacció (diba.cat)
  

Entre la lucidesa i les urgències quotidianes


  

El Codi Font de la Declaració de Barcelona pels Drets Culturals formula una proposta valenta i necessària. Però com dialoga amb les realitats dels municipis? Què passa quan les idees topen amb la gestió quotidiana, els pressupostos tancats, les urgències polítiques o les regidories amb equips tècnics sota mínims? En aquesta segona peça, posem a prova el text des del lloc on es decideix el dia a dia de la cultura: el territori.

Els drets culturals no viuen sols en els textos


  

Anàlisi crítica del Codi Font de la Declaració de Barcelona
  


La Declaració de Barcelona pels Drets Culturals s’ha presentat com un codi font: obert, reutilitzable, perfectible. Un marc conceptual per repensar la cultura des de la justícia, la sostenibilitat i els drets. Però és només un text més? O pot ser el punt de partida d’una transformació real? En aquesta primera peça, hi posem el mirall: una lectura crítica, exigent i situada.
  

Quan la cultura no entra a l’Estatut



L’Estatut de municipis rurals busca frenar el despoblament i garantir serveis bàsics als pobles petits. Però deixa fora la dimensió cultural com a eix de benestar i arrelament. Aquesta absència interpel·la directament els qui planifiquem i gestionem cultura des de l’àmbit local: com garantir que la cultura —en la seva forma pròpia i no urbanocèntrica— tingui pes real en l’agenda rural?
  
  

La nova Llei 8/2025, de l’Estatut de municipis rurals (DOGC núm. 9002, art. 56) és un pas llargament esperat: defineix què és un municipi rural —menys de 2.000 habitants, baixa densitat—, li dona un règim específic i busca reequilibrar el país i frenar el despoblament.