Economia de la cultura

La botiga del museu: de servei complementari a peça clau de sostenibilitat


  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.


El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

Festivals en temps de crisi: estratègies per sostenir la cultura en context advers


Un estudi de Tino Carreño Morales guardonat per Ros Roca Group i FiraTàrrega que dissecciona com els festivals s’adapten a les restriccions econòmiques.


La recerca analitza els models de gestió de festivals d’arts escèniques, música i audiovisuals a l’Estat espanyol i Catalunya durant l’etapa de recessió posterior a l’expansió cultural.

Quan la música obre vies neuronals: arts, demència i finançament en joc


  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.

  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

Anuario AC/E de cultura digital 2014. Focus: artes escénicas


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Primera edició d’aquest Anuari que analitza les últimes tendències digitals i com les tecnologies canvien la manera de dissenyar, produir i exhibir cultura a l’Estat Espanyol. També fa prospectiva sobre el futur immediat. L’anuari neix amb l’objectiu d’ajudar als professionals de la cultura a comprendre millor com, a on i quan incorporar les noves tecnologies a les seves organitzacions culturals. Cada edició inclourà un apartat específic amb bones pràctiques en matèria de tecnologia digital en una disciplina concreta. Aquesta primera edició es dedica a les arts escèniques.

Big Data cultural: poder econòmic, risc democràtic


  
Un informe internacional examina com les dades personals de consum cultural redefineixen el mercat digital i plantegen nous dilemes polítics.
  

L’estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon analitza l’emergència d’un nou ecosistema econòmic basat en les dades personals vinculades als comportaments culturals.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

Quan l’art qüestiona l’economia


  

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

Quan l’art entra a l’organització: innovació, canvi i nous imaginaris laborals


  
Un informe europeu analitza què passa quan artistes i pràctiques creatives s’integren dins empreses i institucions.
  

El tercer informe final del projecte europeu Creative Clash, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß des del WZB Berlin, examina l’impacte real de les intervencions artístiques en entorns organitzatius.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Quan l’art entra a l’empresa: innovació, canvi i nous models de suport


  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.