Economia de la cultura

  
Una mirada a com els museus actuen com a agents d’influència urbana, simbòlica i internacional, i als nous instruments que intenten mesurar aquest impacte invisible.
  

Sales plenes i sales buides, selfies davant la façana d'un museu, fulls de sala o pamflets d'exposicions. Coneixem casos com l’efecte Bilbao o el cas de Málaga del qual hem parlat recentment, però és cert que el museu té molt poder?

Acción Cultural Española (AC/E)
 

Internet és actualment la major plataforma de propagació d'art i cultura, una tendència que és imparable, ja que va en paral·lel al desenvolupament de la vida i la societat digital. El sorgiment d'Internet i les noves TIC han revolucionat els mecanismes per a la producció i difusió de béns culturals, interrompent en els estàndards tradicionals d'autoria. Sobretot, és gràcies a Internet que la cultura s'ha democratitzat fent-se accessible a tot tipus de públics, trencant amb processos que abans solien ser molt més restringits. Malgrat els seus avantatges però, aquests mitjans també comporten riscos, especialment per als autors i creadors, artistes i intel·lectuals, científics o inventors que intenten protegir l'autoria de les seves obres i evitar la pirateria o el plagi del que tant de temps i esforç els ha costat crear.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

3 d’abril de 1979. Per qui no va viure la República, és la primera vegada que s'enfronta a votar lliurement a l’Estat espanyol, sobre quin és el rumb que desitja per al seu municipi, tenint l’oportunitat d’elegir els representants del seu govern local. Enguany es celebren els 40 anys d’aquestes primeres eleccions municipals on es podia escollir, per primer cop després d’una llarga dictadura, totes aquelles polítiques que incideixen més directament als veïns i conciutadans, com per exemple, quines havien de ser les polítiques culturals municipals.

  
Una reflexió sobre com les ciutats europees construeixen polítiques culturals integrades per estimular creativitat, participació i cohesió social en contexts urbans canviants.
  

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?

  
  
Una reflexió sobre com la connexió entre agents culturals, creatius i econòmics pot reforçar la sostenibilitat, la innovació i el desenvolupament de la economia creativa
  

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives.

  
Una reflexió que reivindica el turisme cultural com a experiència relacional i no només com a consum d’atractius, posant el focus en la connexió amb les comunitats i els llocs.
  

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu.

  
Una mirada als reptes culturals urbanes que destaca l’aposta per polítiques inclusives, noves formes de cultura i una participació oberta per construir ciutats més cohesionades i vives.
  

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat.

  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

  
Una reflexió sobre com els sistemes d’intel·ligència artificial transformen els processos culturals i de presa de decisions, i per què cal entendre aquestes tecnologies com a pràctiques socials carregades de valors.
  

Mirant a un horitzó proper, avui es generen en les societats globals tota mena de debats i discussions sobre els reptes i el potencial impacte de la intel·ligència artificial

  
Una mirada al procés d’avaluació estratègica de l’equipament que posa sobre la taula com els museus industrials poden orientar les seves accions a impactes socials, educatius i culturals reals.
  

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com a paradigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador del seu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat.