Cultura a la societat contemporània

Aprenentatges útils per repensar la cultura local. Una lectura que desfà certeses i afina la mirada.
  

Un article recent de Mariano Zamorano i Nicolás Barbieri sobre les polítiques culturals de Barcelona (2019–2023) ens ha fet pensar. No tant per allò que diu de la ciutat, sinó per les preguntes que pot obrir a qualsevol municipi que vulgui abordar les desigualtats des d’una política cultural pública.

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Culturopolis tornarà a omplir Barcelona de debats, tallers i propostes artístiques que posen la cultura al centre dels drets humans. Un espai per escoltar, participar i sortir-ne amb noves preguntes i idees per transformar el nostre entorn

Culturopolis 2025: quan la cultura es juga els drets
  

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a ser punt de trobada per a qui pensa, viu i defensa la cultura com un dret. El CCCB i el Pati Manning acolliran la segona edició de Culturopolis

Amb música dissonant, màquines d’escriure i ventiladors que ballen, el Ballet mécanique ens convida a mirar el segle XX amb ulls de sorpresa. Però què ens diu avui aquesta peça experimental de 1924 sobre la relació entre art, tecnologia i cultura? Tornem-hi amb ulls de 2025, entre el ludisme de l’avantguarda i els dilemes del nostre present digital.
  

Entre el miracle i el miratge, la intel·ligència artificial ja trepitja el dia a dia dels serveis culturals municipals. Però si no hi som a l’hora de decidir com s’hi integra, potser acabarem a la graderia mentre la màquina dissenya la temporada.
  
  

Tot a punt abans no s’esfumi el teu cafè*
  
  

Eurostat publica per primer cop un article específic sobre desigualtats de gènere al sector cultural. Les dades revelen avenços importants en paritat d’ocupació, però també posen en evidència desequilibris persistents en salaris, condicions laborals i accés a càrrecs directius.
  

 
El Ministeri de Cultura presenta el primer Pla de Drets Culturals a escala estatal, amb accions fins al 2028
  
  

El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.

  

  
A l’estiu, també les polèmiques van amb xancles. Curteta i de poble, la discussió sobre El meu avi ha acabat remenant una pregunta fonda: què passa quan els gestos culturals ja no convencen ningú?

Cremat, para-sol i expectativa cultural.* 
  
  

Entre platja i concert a la fresca, no sempre ve de gust llegir grans assajos sobre el paper de la cultura pública. Però, de tant en tant, apareixen articles que ens remouen prou com per voler-los pair, encara que sigui amb un granissat a la mà. Això és el que em va passar amb el text que Joan Burdeus ha publicat a Núvol sobre la retirada —o no— de El meu avi de la cantada d’havaneres de Calella.

L’Àgora Cívica és una iniciativa impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura

La cita reunirà figures internacionals clau en la defensa dels drets culturals com la relatora de l’ONU Alexandra Xanthaki o l’impulsor de la Declaració de Friburg, Patrice Meyer-Bisch
  
  

En el marc de la conferència intergovernamental Mondiacult 2025, que tindrà lloc a Barcelona, neix l’Àgora Cívica, un espai obert a la ciutadania i als agents culturals que vol promoure un debat internacional sobre les polítiques culturals però des de la perspectiva de la societat civil, les ciutats i els professionals del sector.

Àgora Cívica es configura com un fòrum plural, inclusiu i compromès amb la cultura com a bé comú i dret universal, on la ciutadania i els actors culturals tenen un paper central.