Novetats

Els meus millors consells, d'Anna Parcerisa Santandreu


Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.


Els meus millors consells, d'Anna Parcerisa Santandreu


Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.


Els meus millors consells, d'Anna Parcerisa Santandreu


Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.


Els meus millors consells, d'Anna Parcerisa Santandreu


Aquest estiu, els millors consells arriben de la mà de l'Anna Parcerisa.

Consultora especialitzada en turisme i cultura i profundament vinculada al teixit cultural del Berguedà, les seves recomanacions comparteixen una mirada que connecta amb alguns dels grans debats de les polítiques culturals actuals: el valor de la cultura de proximitat, el paper imprescindible de les entitats i les persones que sostenen la vida cultural des del territori, i la necessitat de reconèixer la feina que es fa lluny dels grans equipaments i dels principals pols culturals.


Un museu amb potes. Cultura popular, patrimoni viu i...

Les entitats de cultura popular acostumen a aparèixer vinculades a la festa, la tradició, el calendari popular o el folklore. Quan ens hi acostem des de la gestió cultural, hi trobem moltes altres capes. Hi ha transmissió entre generacions, vincle amb el territori, vida associativa, treball voluntari, memòria compartida i construcció de comunitat.

Un museu amb potes. Cultura popular, patrimoni viu i...

Les entitats de cultura popular acostumen a aparèixer vinculades a la festa, la tradició, el calendari popular o el folklore. Quan ens hi acostem des de la gestió cultural, hi trobem moltes altres capes. Hi ha transmissió entre generacions, vincle amb el territori, vida associativa, treball voluntari, memòria compartida i construcció de comunitat.

La festa major no és un esdeveniment. És una infraestructura...


  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

La festa major no és un esdeveniment. És una infraestructura...


  
Hi ha estudis d’impacte cultural que intenten demostrar que la cultura genera activitat econòmica, cohesió social o participació. I després n’hi ha d’altres que, gairebé sense proposar-s’ho, acaben mostrant alguna cosa més profunda: com funciona realment una ciutat quan una pràctica cultural esdevé central.

L’estudi sobre la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers pertany a aquesta segona categoria.

La festa com a espai de disputa social


  
  

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.
  

La festa com a espai de disputa social


  
  

Les polítiques patrimonials acostumen a presentar les festes populars com a espais de cohesió, identitat compartida i continuïtat cultural. L’article de Xavier Roigé Ventura, Mireia Guil Egea i Lluís Bellas Melgosa qüestiona aquesta lectura simplificada i defensa una idea molt més conflictiva del patrimoni immaterial: les festes són també espais de tensió, disputa i confrontació política.
  

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.

Suport del Parlament a la candidatura del pessebrisme a la...


La Comissió de Cultura ha aprovat una declaració de suport perquè el pessebrisme sigui inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 
 

El secretari de la mesa de la Comissió de Cultura, Ernesto Carrión, ha llegit a l'inici de la sessió de la comissió d'aquest dilluns, 17 de març de 2025, una declaració del Parlament de suport a la candidatura del pessebrisme a ser inscrit en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

Els museus com a espais de diàleg i compromís social


La nova guia NEMO ajuda els museus a organitzar fòrums ciutadans sobre l'acció climàtica.

Els museus estan evolucionant més enllà de la seva funció de conservació patrimonial per convertir-se en espais de confiança i diàleg col·lectiu. Segons NEMO (Network of European Museum Organisations), aquests espais poden jugar un paper fonamental en la cohesió social i en la construcció d’un futur més participatiu.

La festa i la disbauxa comença avui dijous, 27 de febrer


Preparat per al Dijous Gras 2025, una de les cites més esbojarrades de l’any?
 

El tret de sortida al Carnaval arriba amb la celebració del també anomenat Dijous Llarder. El Dijous Gras és el primer dia del Carnestoltes i enguany cau aquest dijous, 27 de febrer.

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

Aprovació del Projecte de Llei del patrimoni cultural...

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
 

El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
 

Desitgem a tota la comunitat d'Interacció unes bones...


No és broma

De tant en tant,/ un rierol baixarà prim,/ eixut d'amor,/ l’hivern plorava   
                                    

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Lluçanès estrena una col·lecció de contes amb històries...


El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

Cultura popular i política: entre l’apoderament i la seva...


  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.
  

Cultura popular i política: entre l’apoderament i la seva...


  
Aquest article analitza com la cultura popular és interpretada i utilitzada pels partits polítics catalans, posant en evidència una tensió de fons: el seu reconeixement com a espai de participació i cohesió conviu amb una lectura clarament instrumental que en desdibuixa el valor propi. La cultura és definida d’entrada com una forma de vida i com una responsabilitat col·lectiva, vinculada als drets culturals i a la participació ciutadana. Tanmateix, en el pas del discurs a les propostes, aquesta centralitat es dilueix i la cultura popular esdevé sovint un mitjà per assolir altres objectius polítics.
  

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi


 (Más abajo en castellano)

Les festes del barri (V). Hem de parlar d’un canvi
 

Una cançó del músic uruguaià Fernando Cabrera diu: “No hay tiempo, no hay hora, no hay reloj. No hay antes, ni luego, ni tal vez”. I, d’alguna manera, així haurien de ser les festes del barri. Tot i que tractem de sostenir amb dubtosa objectivitat la idea que “les festes d’abans eren millors”, no hi aconseguirem retrocedir. Encara que defensem, amb un cert titubeig i convenciment, que “les festes de l’any vinent seran diferents”, això no succeirà.

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Planificació estratègica de museus i centres patrimonials


Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC)
 

L’AMC, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat el manual pràctic “Planificació estratègica de museus i centres patrimonials” amb la finalitat d’oferir als professionals dels museus i del patrimoni eines útils per millorar les seves competències en la gestió estratègica dels equipaments patrimonials.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.