Novetats

Necessitats i compromisos de les diferents administracions...



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Necessitats i compromisos de les diferents administracions...



Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Cultura sense escala metropolitana: el Lluçanès com a...


  
Llegits aquests textos, el Lluçanès apareix menys com un territori perifèric que com un espai on es fan visibles algunes de les tensions estructurals de les polítiques culturals locals. El treball mostra fins a quin punt la cultura en entorns rurals depèn d’equilibris fràgils entre teixit associatiu, cooperació municipal, infraestructures escasses i capacitat comunitària de sosteniment. Però també evidencia una qüestió més profunda: moltes de les categories habituals de la política cultural urbana resulten insuficients per llegir què passa realment en municipis petits.
  

Cultura sense escala metropolitana: el Lluçanès com a...


  
Llegits aquests textos, el Lluçanès apareix menys com un territori perifèric que com un espai on es fan visibles algunes de les tensions estructurals de les polítiques culturals locals. El treball mostra fins a quin punt la cultura en entorns rurals depèn d’equilibris fràgils entre teixit associatiu, cooperació municipal, infraestructures escasses i capacitat comunitària de sosteniment. Però també evidencia una qüestió més profunda: moltes de les categories habituals de la política cultural urbana resulten insuficients per llegir què passa realment en municipis petits.
  

El llenguatge museogràfic- The museographic language


L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines


En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines


En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

Portal GAUE


Us convidem a consultar el Portal GAUE de la Diputació de Barcelona amb la guia d'ajudes de la Unió Europea
 

La Guia d'Ajuts de la Unió Europea (GAUE) és un servei de l'Oficina d’Europa i Estratègia Internacional (OEEI) de la Diputació de Barcelona que recull informació sobre els principals fons de finançament europeu. 

Portal GAUE


Us convidem a consultar el Portal GAUE de la Diputació de Barcelona amb la guia d'ajudes de la Unió Europea
 

La Guia d'Ajuts de la Unió Europea (GAUE) és un servei de l'Oficina d’Europa i Estratègia Internacional (OEEI) de la Diputació de Barcelona que recull informació sobre els principals fons de finançament europeu. 

La Fira Trapezi, un laboratori per al circ


  
  
El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector. 
 

La Fira Trapezi, un laboratori per al circ


  
  
El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector. 
 

Els meus millors consells, de Gerald-Patrick Fannon

 


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, ens acompanya, Gerald-Patrick Fannon, gestor cultural, codirector i programador del Teatre-Auditori Sant Cugat.
 
 

Els meus millors consells, de Gerald-Patrick Fannon

 


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, ens acompanya, Gerald-Patrick Fannon, gestor cultural, codirector i programador del Teatre-Auditori Sant Cugat.
 
 

Els meus millors consells, de Gerald-Patrick Fannon

 


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, ens acompanya, Gerald-Patrick Fannon, gestor cultural, codirector i programador del Teatre-Auditori Sant Cugat.
 
 

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

El patrimoni com a espai de democràcia cultural


  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

El patrimoni com a espai de democràcia cultural


  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

Educació ambiental, sostenibilitat, proximitat i cultura:...


 

Cada vegada més, els centres mediambientals encarregats de la divulgació dels espais naturals, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats.

El passat 16 de març el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va organitzar la jornada «Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària» per introduir-nos en aquesta realitat complexa però que forma ja part de la configuració diària dels centres mediambientals que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals.

Educació ambiental, sostenibilitat, proximitat i cultura:...


 

Cada vegada més, els centres mediambientals encarregats de la divulgació dels espais naturals, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats.

El passat 16 de març el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va organitzar la jornada «Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària» per introduir-nos en aquesta realitat complexa però que forma ja part de la configuració diària dels centres mediambientals que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals.

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el...

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el...

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

Els meus millors consells, per Ester Omella

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o música per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Ester Omella i Claparols, diplomada en Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i màster en Economia, Postgrau i Màster en Competències Directives (UAB). 

Els meus millors consells, per Ester Omella

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o música per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Ester Omella i Claparols, diplomada en Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i màster en Economia, Postgrau i Màster en Competències Directives (UAB). 

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat,...


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat,...


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

La igualtat també es contracta, es subvenciona i es convenia


  
La Guía para la inclusión de cláusulas para la igualdad de género en los contratos, las subvenciones y los convenios públicos, publicada per l’Instituto de las Mujeres el 2022 i elaborada per Santiago Lesmes Zabalegui, parteix d’una idea amb conseqüències importants per a la gestió pública: la despesa pública no és neutral respecte de la desigualtat.

La igualtat també es contracta, es subvenciona i es convenia


  
La Guía para la inclusión de cláusulas para la igualdad de género en los contratos, las subvenciones y los convenios públicos, publicada per l’Instituto de las Mujeres el 2022 i elaborada per Santiago Lesmes Zabalegui, parteix d’una idea amb conseqüències importants per a la gestió pública: la despesa pública no és neutral respecte de la desigualtat.

"El buit és un moment de reflexió, susceptible de ser...

Amb motiu del curs ‘El buit. Pràctiques artístiques a partir d'un concepte lliure de matèria’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC els dies 15 i 22 de març, hem entrevistat el crític d’art i curador d’exposicions Frederic Montornés, que n’ha estat el docent. El curs ha estat organitzat per l’ODA (Oficina de Difusió Artística, a través del Programa d’Arts Visuals).


 

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Monogràfics Cultura i gèneres

Recentment s’han publicat a Debats. Revista de cultura, poder i societat dos monogràfics entorn les desigualtats de gènere al món de la cultura. Debats és una revista de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) - Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació (IVEI) que té per objectiu examinar el vincle entre la cultura, el poder, la identitat, el territori i el canvi social.

Monogràfics Cultura i gèneres

Recentment s’han publicat a Debats. Revista de cultura, poder i societat dos monogràfics entorn les desigualtats de gènere al món de la cultura. Debats és una revista de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) - Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació (IVEI) que té per objectiu examinar el vincle entre la cultura, el poder, la identitat, el territori i el canvi social.

La recuperació dels museus avança a ritmes diferents


  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2021 analitza l'evolució de 50 museus locals de la demarcació de Barcelona en el segon any posterior a l'esclat de la pandèmia. L'estudi mostra una recuperació general de l'activitat respecte del 2020, però també evidencia que els diferents àmbits dels museus evolucionen a velocitats diferents. Mentre les estructures institucionals i patrimonials es mantenen estables, la reconstrucció dels usos socials encara és parcial.

La recuperació dels museus avança a ritmes diferents


  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2021 analitza l'evolució de 50 museus locals de la demarcació de Barcelona en el segon any posterior a l'esclat de la pandèmia. L'estudi mostra una recuperació general de l'activitat respecte del 2020, però també evidencia que els diferents àmbits dels museus evolucionen a velocitats diferents. Mentre les estructures institucionals i patrimonials es mantenen estables, la reconstrucció dels usos socials encara és parcial.

El museu com a escenari de la protesta


  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

El museu com a escenari de la protesta


  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat


 

“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.

Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista

Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat


 

“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.

Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista

Els meus millors consells, per Lluís Calvo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Lluís Calvo, poeta i assagista, i tècnic de cultura del CERC


Els meus millors consells, per Lluís Calvo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Lluís Calvo, poeta i assagista, i tècnic de cultura del CERC


International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA)....

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA)....

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA)....

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.