Destacats

La incertesa com a principi de l’economia cultural


  
  
L’economia de la cultura s’ha construït sovint sobre la idea que les activitats artístiques constitueixen una excepció dins l’economia de mercat. Xavier Greffe revisa aquesta hipòtesi i proposa desplaçar el centre de l’anàlisi: la singularitat de la cultura no deriva només de la dificultat per augmentar la productivitat, sinó sobretot de la incertesa generada per la creació i la novetat.

Invertir en cultura: debats globals sobre valor, mercat i poder digital


  
El volum del Forum d’Avignon recull les idees clau del seu fòrum 2011 i traça un mapa de tensions estratègiques entre economia, tecnologia i polítiques culturals.
  

El Forum d’Avignon, creat el 2006 amb el suport del Ministeri de Cultura francès, actua com a laboratori internacional d’idees dedicat a analitzar la relació entre cultura i economia.

La despesa en cultura dels ajuntaments (2001-2011)


  
La crisi cultural municipal no comença amb la caiguda dels pressupostos, sinó amb un model que es tensiona fins a fer-se insostenible. Aquesta píndola del CERC ho formula amb claredat: el problema no és només quant es gasta, sinó com s’ha construït el sistema.

Cultura com a infraestructura econòmica


  
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport presenta l’Anuario de Estadísticas Culturales 2012 com una eina per entendre la cultura més enllà de la programació i els equipaments. El document proposa una lectura estructurada del sector i, sobretot, situa la cultura en el centre de l’activitat econòmica i social.
  

Economia i cultura: què proposa el concepte d’economia púrpura


  
En els darrers anys han aparegut diversos conceptes que intenten repensar la relació entre economia, sostenibilitat i societat. El model d’“economia púrpura” proposa incorporar la dimensió cultural en els processos econòmics i situar la diversitat cultural com un element central del desenvolupament sostenible.
  

La relació entre economia i cultura ha estat tradicionalment analitzada des del camp de l’economia de la cultura, que mesura l’impacte econòmic de les activitats culturals a través d’indicadors com l’ocupació o la contribució al PIB.

Fer visible l'economia oculta de la cultura local


  
Llegit avui, aquest informe és especialment valuós perquè anticipa una idea que encara continua present en molts debats sobre polítiques culturals: la cultura genera activitat econòmica, però una part important d'aquesta activitat no apareix en els pressupostos ni en els indicadors habituals. Publicat el 2010, en ple interès per les indústries culturals i creatives, el treball evita les grans estimacions macroeconòmiques i opta per una aproximació molt més propera a la realitat municipal: seguir el rastre dels recursos, la contractació i els efectes econòmics de l'acció cultural dels ajuntaments de la província de Barcelona. (n. de l'e., 2026)


Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital


  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.