Destacats

La cultura europea en xifres: què revelen les estadístiques d'Eurostat?


  
  

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de Culture Statistics publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.

2016: recuperació fràgil i desajust polític


  
  
L’informe del CoNCA 2016 apunta una lleu recuperació del sector cultural després dels anys més intensos de la crisi. Tanmateix, aquesta millora conviu amb un desajust persistent entre les prioritats de la política cultural i les necessitats del sector, especialment en àmbits clau com el finançament, les condicions laborals i l’accés a la cultura.
  

Viure de l'escena: radiografia de les condicions laborals d'actors i ballarins


  
Aquest estudi, que analitza la situació laboral dels actors i ballarins, es tracta del treball més exhaustiu en aquesta matèria realitzat a Espanya, nodrit per una mostra (3.282 enquestats) que representa el 39% del col·lectiu d’associats d’AISGE, entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels actors, dobladors, ballarins i directors d’escena de tot l’Estat.

2015: repensar la cultura o gestionar la inèrcia FET


  
L’informe del CoNCA 2015 no es limita a descriure l’estat de la cultura. Planteja una pregunta de fons: cal repensar les polítiques culturals. Després d’anys de crisi, el debat ja no és només sobre recursos, és sobre model.


Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?


  
Octubre de 1913. Henry Ford obre la primera cadena de muntatge a Detroit (EUA). Immediatament, es posa de relleu el que de manera gairebé unànime va ser reconegut com un signe del progrés: no pas la velocitat que permeten, sinó que els automòbils deixen de ser un objecte de luxe. I és que, amb aquesta nova forma de producció, es redueix el temps de fabricació, els costos i, evidentment, el preu. L’any 1908, Ford ha tret 18.000 unitats. Però el 1914, quan esclata la guerra, ja són 300.000. Acaba de començar el capitalisme fordista i, amb ell, la seva característica expansió del mercat i, al mateix temps, de manera simultània, amb la intervenció d’altres factors, la cultura de masses.

Breu elogi de la perplexitat {Notes sobre creació i gestió cultural}


  
  
Agafem una margarida. Arrenquem una fulla i diem, en veu alta, amb convicció, “creador”. Deixem anar la fulla i arrenquem una de nova. Ara, amb contundència, lletregem la paraula “gestor”. No, encara millor, recitem: “gestor cultural”. I així romanem, amb aquest dilema, fins que l’aritmètica de la flor, ja calba, ens ofereixi el diagnòstic definitiu. O som creadors o som gestors culturals.

El pensament necessita les paraules. I, tot i això, les paraules no deixen de trair-nos. Aquesta és una bella paradoxa que ens confon i, en el millor dels casos, ens sacseja.

Ocupació cultural en temps de crisi: resistència, fragmentació i noves desigualtats


  
L’estudi elaborat per la European Expert Network on Culture analitza el comportament de l’ocupació en els sectors culturals i creatius (SCC) en el context de la crisi econòmica iniciada el 2008, amb una hipòtesi de partida clara: aquests sectors han mostrat una certa capacitat de resistència en comparació amb el conjunt de l’economia.

Contractes temporals i cultura: la precarietat com a norma estructural


  
Els dos textos plantegen una crítica directa a una pràctica estesa en el sector cultural: l’ús sistemàtic del contracte per obra o servei com a fórmula habitual d’ocupació. El punt de partida és clar: allò que jurídicament hauria de ser excepcional s’ha convertit en norma. El sector cultural no és una excepció dins del mercat laboral, sinó un espai on aquesta distorsió es fa especialment visible.
  

Crisi, digitalització i canvi de model: una cultura en reconfiguració


  
L’informe del CoNCA 2014 descriu un sistema cultural travessat per la crisi, però també per transformacions que apunten més enllà de la conjuntura. El que es posa en joc no és només la recuperació, sinó la redefinició del model cultural en un entorn econòmic i tecnològic en mutació.
  

Sobreviure a la cultura de l’efímer: quan el problema ja no és programar, sinó tenir sentit


  
Llegida avui, la guia manté la seva vigència. No tant com a receptari, sinó com a símptoma d’un moment en què la cultura comença a assumir que el seu marc d’acció ha canviat de manera irreversible. (n. de l'e., 2026)
  

Les arts en viu han funcionat durant anys amb unes regles relativament estables. Aquesta guia les posa en qüestió: en un context de canvi constant, ja no es tracta només de gestionar millor, sinó de redefinir per què i per a qui  existeixen els equipaments culturals.