Destacats

Educació patrimonial i els professionals de la rereguarda


Ja fa temps que l’educació es reconeix com una de les funcions més significatives dels museus i els espais patrimonials, si bé és cert que la nova proposta de definició de museu de l’ICOM (encara subjecta a revisió) omet el terme i no en fa referència de forma explícita. A Catalunya, quan pensem en la feina dels educadors o mediadors de museus, el nostre imaginari es remet a la programació per escoles (i a molt estirar, per famílies). Tanmateix, el concepte s’ha anat expandint a poc a poc, contemplant noves propostes i públics.

Treballar en cultura: reconeixement retòric, precarietat estructural



Aquest informe parteix d’una constatació que travessa tot el camp cultural europeu: el reconeixement creixent del valor social, democràtic i econòmic de la cultura no s’ha traduït en una millora equivalent de les condicions de treball de les persones que la fan possible. El document situa aquesta contradicció com un problema estructural del sistema cultural europeu. La vitalitat de la cultura depèn directament del benestar, la llibertat i les trajectòries professionals dels artistes i treballadors culturals, però aquest vincle continua sent fràgil i insuficientment protegit en termes legals, socials i econòmics.
  


"El Pla ha facilitat empoderar als agents que treballen en l’àmbit de l’educació i la cultura de Centelles"


  
  

Un element especialment rellevant és la importància atribuïda al seguiment i a l’avaluació. El pla incorpora eines específiques, com sistemes d’indicadors i mecanismes de revisió periòdica, que permeten ajustar les accions i mantenir-ne la coherència en el temps. També destaca l’estratègia de comunicació, pensada per implicar tant els agents com la ciutadania i fer del procés un exercici realment participatiu.

El valor del document no rau tant en les accions definides com en el mètode que proposa. A Centelles, la política cultural no s’implementa només programant o executant. Es construeix articulant espais, prioritzant decisions i assumint que la transversalitat no és un discurs, sinó una pràctica que requereix temps, estructura i governança.  (n. de l'e., 2026)
  

Entrevista a Anna Chávez (regidora de Cultura) i Víctor López (regidor d’Educació) de l’Ajuntament de Centelles amb motiu de la finalització del treball "Implementació del Pla estratègic d'Educació + Cultura de Centelles”".

Indústria musical: d’on provenen els ingressos en plena era digital?


The Intellectual Property Office
 

L’era digital ha propiciat el canvi a nou paradigma de consum especialment accentuat en indústries com la musical. Una de les qüestions més controvertides d’aquest espai dominat per l’streaming és la relativa a l’origen dels ingressos dels creadors musicals.

L’impacte de les biblioteques públiques des de l’òptica ciutadana


Roskilde Bibliotekerne
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

Cultura i transformació social #DebatsKULT


Relatoria de la segona conversa dels debats KULT, amb la participació de Mercè Pérez, Xavier Antich, Judit Font i Fernando Paniagua
 

La Nau Bostik va acollir el dijous 20 d’octubre passat el segon dels debats KULT, on es va abordar el paper de la cultura en la conformació de comunitats crítiques, democràtiques i participatives i com a element articulador de projectes per a la transformació social.

Afrontar l’assetjament sexual al sector cultural i creatiu


El moviment actual de protesta feminista internacional sota el lema #MeToo va néixer fa uns anys degut a les denuncies publiques que van fer actrius on denunciaven haver patit abusos per part de figures molt conegudes de la industria cinematogràfica. Aquest hashtag es va estendre ràpidament arreu de tot el món, fent visible una problemàtica que és present des dels àmbits més reconeguts com a les esferes més privades i anònimes.

Gènere i creativitat: els progressos recents, a la vora del precipici


 Unesco


La igualtat de gènere és fonamental per garantir una autèntica diversitat de les expressions culturals i la igualtat d’oportunitats en la creació artística i l’ocupació cultural. Més enllà d’aquesta idea defensada per la Unesco, les dades qualitatives i quantitatives revelen que les dones i les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a nombroses barreres

Els lligams indestriables entre la cultura i la salut. Interacció 2021


 
 
Laia Gargallo, cap del CERC
La darrera edició d’Interacció ha estat molt fructífera per establir ponts entre la cultura i la salut. Un dels punts claus ha estat el fet de poder comptar amb professionals dels dos àmbits, tot establint un pont que sens dubte tindrà resultats concrets en el futur més proper. Una de les moltes constatacions de la trobada és que moltes institucions i equipaments culturals i de salut ja estan endegant, a hores d’ara, nombrosos projectes que entrellacen els dos àmbits.

L’art i la reinvenció dels llocs, una mirada des dels paisatges


 Observatori del Paisatge de Catalunya - Universitat Pompeu Fabra
 

Repensar la nostra relació amb els territoris on vivim en un moment en el qual ens enfrontem a reptes ambientals i socials a totes les escales ha esdevingut una tasca urgent. Els relats construïts al voltant d’aquests espais i paisatges necessiten ara una reinterpretació en la qual l’art i la creativitat compten amb les eines necessàries per elaborar nous imaginaris a través de la recerca, la reflexió i l’acció en diversos espais concrets.