Destacats

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a l’exercici dels drets culturals


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

F_MDAT | Finestres Mostra D'Artistes Transterritorial


Videografies d'artistes i pràctiques culturals comunitàries, que es mostren en un format expositiu en viu en línia. Aquesta exposició virtual en viu té com a objectiu suscitar diàlegs transterritoriales relacionats amb la sobirania alimentària, l'accés a l'aigua i els sentiments i pensaments sobre el que és la comunitat.

La cultura com a eina d'inclusió de les persones migrants a les ciutats


 


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

Guia inclusiva per a museus que volen obrir-se a tothom


 K6 Gestión Cultural  i Elkartu | Font, M., Andrade, N.
 

Avançar en matèria d’accessibilitat en els espais culturals és una tasca essencial per garantir la participació de totes les persones en les pràctiques culturals. Com a espais oberts a la interacció i la reflexió, els museus – de tota índole – tenen al davant una oportunitat per liderar el camí cap a la plena accessibilitat mitjançant enfocaments més creatius i flexibles. Però, per on començar?

Violències sexuals als espais públics. Sensibilització, prevenció i atenció


  
Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Violències sexuals en els espais d’oci i festius. Entrevista a Carla Alsina i Ivet Oriols


  
Entrevista que desplaça la qüestió de les violències sexuals dels casos puntuals cap a una lectura estructural i sistèmica, i situa l’acció cultural municipal com a espai clau d’intervenció a través de protocols, transversalitat institucional i corresponsabilitat comunitària. (n. de l'e., 2026)
  
  
Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Ampliar drets urbans per repensar la ciutat diversa


  
L'aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i l'expansió del debat sobre el dret a la ciutat han situat els governs locals davant d'una pregunta nova: com garantir la igualtat en ciutats cada vegada més diverses. Aquesta monografia de CIDOB no es limita a reivindicar el dret a la ciutat com un nou marc normatiu.