Destacats

El patrimoni com a sistema econòmic i camp de governança


  
Parlar de patrimoni sovint remet a inventaris, conservació o identitat. L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya introdueix un altre desplaçament: llegir-lo com a sistema econòmic, com a cadena de valor i com a camp d’activitat amb lògiques pròpies. El document no només quantifica, sinó que ordena el sector i en fa visibles les dependències, les concentracions i els marges de creixement. La pregunta que hi ressona no és només què tenim, sinó com funciona i per a qui aquest sistema patrimonial.

El patrimoni deixa de ser només conservació


  
Llegit avui, aquest mapa europeu ajuda a entendre moltes dinàmiques que després s’han consolidat a escala local: la patrimonialització dels centres urbans, la vinculació entre cultura i marca territorial, la instrumentalització turística del llegat cultural o la creixent dependència dels projectes culturals respecte dels programes europeus de finançament. El patrimoni hi apareix menys com una herència quieta i més com un camp de governança, inversió i disputa política.  (n. de l'e., 2026)
  
  
Al llarg de molt de temps, el patrimoni cultural europeu es va entendre sobretot des d’una lògica de preservació: protegir monuments, conservar col·leccions i garantir la transmissió d’un llegat històric.

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’


  
La pregunta sobre qui paga el patrimoni apareix sovint quan es discuteix el seu ús turístic o el cost de mantenir monuments, museus o jaciments. Aquest text de Pere Izquierdo recorda que el patrimoni cultural és el resultat d’una cadena d’operacions molt més llarga: investigar-lo, documentar-lo, protegir-lo, conservar-lo i finalment fer-lo accessible a la societat. 

Patrimoni en crisi: diagnòstic o moment decisiu?


  
Un número de la revista PH que qüestiona els consensos del sector i planteja si la crisi pot ser una oportunitat per redefinir el sentit del patrimoni
  

Quant val una festa? L’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil


  
Les festes de cultura popular formen part del patrimoni cultural dels territoris. També generen activitat econòmica i moviment de visitants. Dos estudis impulsats pel Departament de Cultura analitzen l’impacte econòmic de les Falles d’Isil i de l’Aquelarre de Cervera i ofereixen dades sobre la relació entre cultura popular, economia local i inversió pública.
  

Les festes de cultura popular constitueixen una part essencial del patrimoni cultural dels territoris.

La festa com a pacte social i territori compartit

  
    
Un cop llegit el text de Bienve Moya, continua oferint una mirada suggeridora sobre una qüestió que sovint es dona per descomptada: què és exactament una festa? Lluny d’entendre-la com un simple espai d’oci o entreteniment, l’autor la presenta com una construcció cultural complexa que permet a les comunitats reconèixer-se, transmetre memòria i mantenir vincles socials.

Una mosca volava per la llum?



Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.