Destacats

Fer música amb residus: cultura, dignitat i possibilitat


  
L’orquestra de Cateura no és només una història de superació. És una pregunta sobre què pot fer la cultura en contextos de desigualtat extrema.
  

Landfill Harmonic és un documental que segueix un projecte musical nascut en un dels contextos més fràgils possibles. A Cateura, al Paraguai, una comunitat construïda al voltant d’un abocador, un grup de joves aprèn música amb instruments fabricats a partir de residus.

L’art comunitari davant la crisi de les institucions


  
En plena crisi econòmica i social, les VI Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques celebrades a Sevilla el 2014 van situar una pregunta de fons que encara avui continua oberta: quin paper poden jugar les arts en contextos de desigualtat, conflicte i fragilitat democràtica? El document de les jornades recull intervencions, debats i experiències que intentaven pensar les arts escèniques més enllà de la programació cultural convencional i entendre-les com un espai de representació, conflicte i empoderament col·lectiu.
  

Innovació oberta i ciutat: què ens diuen realment els laboratoris ciutadans


  
El text d’Artur Serra no descriu tant un instrument com un desplaçament de fons en la manera d’entendre la innovació. Els laboratoris ciutadans (o Living Labs) apareixen en un moment en què els sistemes d’innovació tradicionals mostren els seus límits: concentrats, poc capil·lars i desvinculats de la majoria de la població. La seva emergència no és només metodològica. Té a veure amb qui pot innovar i des d’on.
  

Creativitat urbana i conflicte social


  
La idea de “ciutat creativa” ha funcionat durant dècades com una promesa: cultura, innovació i talent com a motors de creixement urbà. Creative City Limits introdueix un gir necessari. No nega aquesta promesa, però en posa en evidència les condicions materials que l’han fet possible i, sobretot, els seus efectes. En un context de crisi i austeritat, la pregunta ja no és com activar la creativitat, sinó què ha produït realment aquest model de ciutat.
  

Cultura i desenvolupament: què ens diuen realment els joves?


  
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
  

Quan més connectats, més ignorants? Radiografia crítica de l’era digital


  
Vivim envoltats d’informació i, alhora, amb dificultats creixents per transformar-la en coneixement. Aquest text introdueix una idea que continua ressonant: l’abundància informativa no garanteix capacitat crítica ni comprensió del món. Rellegir-lo avui permet situar el paper de la cultura en aquest context, no com a consum ni com a entreteniment, sinó com a espai de mediació, interpretació i construcció de sentit. (n. de l'e., 2026)
  

  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia
  

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.

Suburbis, identitat i resistència cultural: llegir Barcelona des dels marges


  
Hi ha una part de la cultura que no es programa, no s’exhibeix i sovint tampoc es reconeix. Aquest text hi entra de ple: observa les cultures juvenils suburbanes no com a expressió marginal, sinó com a pràctiques que construeixen identitat i disputen legitimitats culturals. La seva força no és descriptiva, és analítica: mostra com l’espai urbà, l’oci i els consums culturals poden esdevenir llocs de conflicte simbòlic. Rellegir-lo avui permet ampliar la mirada sobre què entenem per cultura i, sobretot, sobre qui té la capacitat de definir-la. (n. de l'e., 2026)
  

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana