Destacats

"L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable".

La distància entre polítiques culturals i drets culturals no és un desajust puntual. És una tensió estructural que travessa tota la segona meitat del segle XX i arriba fins avui. Les polítiques que es consoliden després de la Segona Guerra Mundial es construeixen des d’una idea de cultura com a servei institucional, amb una funció protectora i difusora.

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes.

  
    
  "Només podem democratitzar la cultura amb persones que estiguin en plena possessió dels seus drets culturals"
  

La relació entre democratització cultural, democràcia cultural i drets culturals no és lineal. És una successió de desplaçaments que no acaben de consolidar-se. L’article parteix d’aquesta tensió i la situa en un punt clau: no es tracta només d’ampliar l’accés a la cultura, sinó de garantir les condicions perquè les persones puguin participar-hi amb capacitat real d’acció.
  

Aquest matís és fonamental. La democratització cultural, tal com s’ha desplegat històricament, ha estat orientada a fer arribar la

  
L’informe La infancia como público cultural planteja un desplaçament de fons en la manera d’entendre la relació entre cultura i infància. Ja no es tracta únicament de preparar futurs públics, sinó de reconèixer els infants com a subjectes culturals en present, amb drets propis i capacitat de participació. Aquest canvi no és només conceptual. Té conseqüències directes en la manera com es dissenyen les polítiques públiques, especialment en el pas d’una mirada centrada en la protecció a una altra que incorpora la participació com a principi estructural