Destacats

La divulgació científica al segle XXI

Vladimir Semir | Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Gràcies a la revolució digital, el desenvolupament de l’escenari mediàtic, a través de les múltiples opcions d’accés al coneixement i el creixement exponencial de les fonts d’informació i del volum de dades, ha convertit els comunicadors en agents socials de gran influència. No obstant això, el periodisme tradicional avui dia és gairebé obsolet, i la ruptura de la intermediació informativa entre el coneixement i el públic fa que els professionals del sector s’enfrontin a un canvi de paradigma que satisfaci les necessitats actuals de la divulgació. Però, què està passant en l’àmbit de la comunicació de la cultura científica?

Proposta per valorar l’equitat en l’ensenyament de la ciència (i la cultura)


  
Una reflexió que reivindica l’equitat com a criteri fonamental per vincular aprenentatge, ciència i cultura de manera integral i transformadora.
  

L’equitat continua sent un gran repte per a l’ensenyament de la ciència. Els debats actuals sobre aquest àmbit contemplen aspectes com les barreres a l’accés i proposen aproximar les persones a la cultura científica, però aquest tipus de postura té connotacions assimilacionistes que no promouen una vertadera forma de justícia social

El valor de la cultura com a eina de transformació i control social

Tony Bennett | Routledge

D’on provenen les certeses que tenim, avui dia, sobre la cultura, i quina relació tenen amb les formes de govern modernes i contemporànies? En el context present, en què la cultura experimenta processos d’instrumentalització creixent, les noves aproximacions a les teories socials i antropològiques que exploren l’arquitectura de les polítiques culturals poden contribuir, sens dubte, a repensar la noció de cultura per a comprendre-la com a agent de transformació al nostre servei.

Models d’avaluació d’impacte de l’art i la cultura

Gattenhof, S. | Palgrave - EventIMPACTS - Culture Bank

El paradigma actual sembla demanar cada vegada més a les entitats culturals i artístiques una avaluació més acurada dels impactes originats pels festivals i esdeveniments que organitzen. Però, com podem avaluar millor aquest impacte?

Tot seguit us proposem diverses eines: una lectura per reflexionar-hi, una completa eina d’avaluació i nous projectes que eixamplen l'horitzó actual.

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar


Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

The NMC Horizon Report: 2016 Museum Edition


New Media Consortium (NMC)
 

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.

Joves i cultura: del consum digital a la participació real


  
Una jornada del CoNCA i Joventut presenta dades i debats que obliguen a repensar les polítiques culturals adreçades a les noves generacions.
  

La jornada Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves, organitzada pel CoNCA i la Direcció General de la Joventut, va servir per presentar l’informe La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015, elaborat per Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig.

Circ, educació i transformació social : el projecte pedagògic de l'Ateneu Popular 9Barris

Bidó de Nou Barris, Art Social | Antonio Alcántara Alcántara (coord.)

L'Ateneu Popular 9 Barris és un referent de la gestió comunitària, una manera de fer que s’està posant al centre del debat sobre polítiques culturals. També és una realitat palpable de cultura compartida, compromesa i que arrela i creix al territori on s’inscriu. Un exemple ben clar d’això és el treball al voltant del circ que s’hi ha desenvolupat al llarg dels 40 anys d’existència de l’espai.

Entendre i avaluar millor el valor de la cultura

Geoffrey Crossick, Patrycja Kaszynska | Arts and the Humanities Research Council

Informe que té per objectiu comprendre millor el significat de valor cultural. En aquest sentit, identifica els elements que el conformen, analitza l’impacte que té en els individus, en la societat i en l’economia i proposa metodologies adequades per avaluar-lo. L’informe alerta que, fins ara, els debats i les investigacions sobre valor cultural s’han realitzat des de perspectives massa estretes, sota uns estàndards de recerca poc rigorosos i sovint distorsionats per una voluntat de protegir el finançament públic de la cultura.

Comunicació i cultura en l’era digital: fer sentit en un entorn hiperconnectat


  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.