Destacats

Les dades no governen: què revelen (i què amaguen) les estadístiques culturals


  
Les estadístiques culturals de 2016 dibuixen un sector que apunta signes de recuperació després de la crisi. La qüestió no és només si la cultura creix, sinó què ens diuen aquestes dades sobre les decisions públiques que l’han fet possible, o que han limitat aquest creixement.
  

Barcelona al món: cultura, governança i projecció exterior des dels anys vuitanta


  
L’article The cultural paradiplomacy of Barcelona since the 1980s: Understanding transformations in local cultural paradiplomacy proposa una lectura que desplaça el focus habitual sobre la internacionalització cultural de Barcelona. No es tracta només d’explicar l’èxit d’un model urbà ni d’una política cultural amb vocació exterior, sinó d’entendre en quines condicions emergeix aquesta acció internacional i com es converteix en una peça estructural de governança urbana. La ciutat apareix aquí com un actor polític que construeix relacions internacionals pròpies, en un context de transformació econòmica, reconfiguració de l’Estat i competència global entre territoris.
  

Polítiques culturals per a un canvi d’època


  
Xavier Fina | Ara 

Conclusions dels debats de gestió cultural Interacció

Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha organitzat una nova edició d’Interacció. Sovint, aquesta tradicional trobada de professionals de la gestió cultural ha sigut un punt d’inflexió en l’evolució de les polítiques culturals a casa nostra. La del 2015 serà recordada per algun gir conceptual important i per algun debat interessant que alguns han explicat interessadament.

Crònica. Polítiques culturals noves per a un futur immediat


  
  En el seu dia central, les jornades Interacció 15 han convidat a la reflexió sobre temes com les polítiques culturals per a un canvi d'època, quin ha de ser el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural o com es dibuixen les noves fronteres entre els espais físics i virtuals. No ha faltat tampoc l'exposició del mètode de treball d'una eina que aquesta corporació utilitza des de fa anys per mesurar la qualitat dels serveis públics, com són els Cercles de Comparació Intermunicipal, ni les referències a l'experiència acumulada per la Xarxa de Biblioteques Municipals a l'hora d'abordar aspectes tecnològics i de participació.

PROGRAMA DE LES JORNADES INTERACCIÓ 15


  
Interacció s’ha consolidat com el punt de trobada entre els responsables i professionals de la cultura, essent un referent de debat i aportació d’idees en aquest àmbit. Com a espai de trobada, Interacció ha sabut agrupar gestors, creadors, pensadors i investigadors tant del sector públic com del privat i associatiu.

Repensant les polítiques culturals locals. Programa Interacció15


  
L'any 2015, Interacció decideix aturar-se per mirar enrere. Després de més de tres dècades de polítiques culturals locals, les jornades es plantegen una pregunta poc habitual: què hem après realment del camí recorregut? El programa permet reconstruir les inquietuds d'un sector que intueix que alguns dels consensos construïts des de la recuperació democràtica comencen a mostrar signes d'esgotament.

Panorama històric de la política cultural a Catalunya


  
  
En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

Com s’ha construït la política cultural a Catalunya: el relat d’Eduard Delgado


  
Us recomanem aquest article d’ Eduard Delgado, organitzador de la primera edició d’Interacció 1984 i director fundador del Centre d’Estudis i recursos Culturals (CERC). El text aporta memòria institucional i una lectura històrica dels marcs que han configurat l'acció cultural pública. Connecta directament amb l'eix Panorama d'Interacció15 dedicat a revisar el recorregut de les polítiques culturals des de la recuperació democràtica.  

Els ajuntaments i la cultura: Una crisi actual que ve de lluny


  
En aquest article no pretenem presentar una historia a partir d’una metodologia més o menys formal sinó expressar unes opinions sobre l’evolució de les polítiques culturals municipals a Catalunya en els darrers anys, des de l’establiment de la democràcia, per a la trobada Interacció 2015 organitzada per la Diputació de Barcelona.

Establir unes etapes o fases d’un procés social o polític requereix definir uns paràmetres o indicadors d’anàlisi per a la interpretació i acceptar que existeix la possibilitat d’altres formes d’explicar els fets.

La crisi dels 40. Una aproximació a les recents polítiques culturals locals a Catalunya


  
Aquest article forma part del debat panoràmic sobre l'evolució de les polítiques culturals locals des de la recuperació democràtica. El títol és revelador: la metàfora de la "crisi dels quaranta" suggereix un sistema que arriba a la maduresa i necessita revisar els seus fonaments.

El text planteja una pregunta que encara ressona avui: les polítiques culturals locals es troben davant una crisi conjuntural o davant l'esgotament d'un cicle històric? Més que un balanç quantitatiu, és una reflexió sobre els límits i les possibilitats d'un model construït durant les dècades posteriors a la transició. (n. de l'e., 2026)