Destacats

Envellir també transforma les polítiques culturals


  
L'envelliment demogràfic s'ha convertit en un dels grans reptes de les societats europees, encara que les polítiques culturals només recentment han començat a incorporar-lo de manera explícita. Aquest informe elaborat pel Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès parteix d'una constatació senzilla però important: si la cultura aspira a ser una política per a tota la ciutadania, no pot continuar pensant l'edat avançada únicament des de la dependència, l'accessibilitat o l'acció social.

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

Mirar la diversitat des de la intersecció


  
L’article planteja la incorporació de la perspectiva interseccional en la gestió dels equipaments culturals de proximitat com un desplaçament necessari en la manera d’entendre la desigualtat i la participació cultural. El punt de partida és la constatació que els models habituals de tractament de la diversitat resulten insuficients perquè tendeixen a fragmentar la realitat en categories aïllades. La interseccionalitat introdueix una mirada més complexa, basada en la idea que els eixos de discriminació no operen de manera independent sinó interrelacionada, generant experiències específiques que no poden ser reduïdes a una sola variable.
  

Descolonizando cómo pensamos sobre el arte | Decolonizing How We Think About Art | Décoloniser la façon donc on pense sur l’art

 


 www.ataec.com

Red Glocal Asociativa de Artistas, Culturas & Acciones Comunitarias/Climáticas

@ataeccom | https://ataec.wordpress.com/ | Podcast_Cultural Landscapes 
 
 

El arte, como generalmente se refiere a la sociedad, trae a la mente pinturas, estatuas y actuaciones arraigadas en la sociedad occidental. La pintura del Renacimiento y las películas de Hollywood suelen estar a la vanguardia del arte para muchos grupos humanos. Sin embargo, todas las culturas del mundo crean arte, y la forma que toma puede ser drásticamente diferente de una cultura a otra. Parece haber algo en el arte, algo estético que nos permite reconocer el arte como arte, independientemente de sus orígenes. Este concepto de estética universal juega un papel importante en la comprensión de la relación entre el arte occidental y el no occidental porque perpetúa las narrativas coloniales que borran el ingenio de los pueblos indígenas1.

Idees i estratègies per a un finançament artístic inclusiu, just i flexible


IETM
 

Repensar els models i instruments de finançament de les arts per ajudar el sector artístic a evolucionar i seguir en sintonia amb el context canviant de la societat actual és una qüestió que, si bé no es tracta d’un debat nou, s’ha vist confirmada amb les necessitats que ha fet palesa la pandèmia.

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Els carrers, són nostres? El gènere en les narratives i lèxics urbans


La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

#MeToo a les arts: com crear entorns de treball segurs i equitatius


SHIFT Culture
 

El moviment #MeToo, sorgit en 2017 arran les denúncies d’actrius del cinema que havien patit abusos i agressions sexuals, va adquirir aviat rellevància mundial i diverses organitzacions van començar a fer un seguiment per afrontar l’assetjament sexual des del sector cultural i creatiu.