Destacats

Cap a una cultura sostenible: repensar pràctiques, polítiques i impactes


  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

Humans, decisions i intel·ligència artificial: cultura, algoritmes i espai públic


  
Una reflexió sobre com els sistemes d’intel·ligència artificial transformen els processos culturals i de presa de decisions, i per què cal entendre aquestes tecnologies com a pràctiques socials carregades de valors.
  

Mirant a un horitzó proper, avui es generen en les societats globals tota mena de debats i discussions sobre els reptes i el potencial impacte de la intel·ligència artificial

Quan la creació artística neix del barri


  
El documental “Art i part”, ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig, mostra com la creació comunitària transforma vincles, mirades i identitats locals dins el programa Barcelona Districte Cultural.
  

El film, emès pel canal El 33, segueix el procés creatiu viscut per veïns i artistes en tres barris participants de la primera edició del projecte.

Un museu de capçalera, el mNACTEC


  
Una mirada al procés d’avaluació estratègica de l’equipament que posa sobre la taula com els museus industrials poden orientar les seves accions a impactes socials, educatius i culturals reals.
  

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com a paradigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador del seu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat.

El pleonasme de la cultura digital


  
Per què parlem tant de cultura digitalUna reflexió crítica sobre l’ús recurrent d’un terme que sovint amaga més confusions que precisió conceptual.
  

Cultura, quina paraula més complicada. A Interacció sovint ens preguntem què vol dir. Pensem sovint que la cultura són els museus, la música clàssica, l’òpera i els clàssics de la literatura universal. Però si ens la mirem en contrast amb el mot “natura”, la cultura és quelcom força més ampli: és tot allò que sense l’ésser humà no existiria.

Repensar el valor des de l’art contemporani



Una antologia interdisciplinària que qüestiona els criteris amb què mesurem el valor cultural i proposa noves maneres d’entendre la creació artística com a força de transformació social.
  

La publicació Facing Value. Radical perspectives from the arts, editada per Maaike Lauwaert i Francien van Westrenen i publicada per Valiz, parteix d’una premissa clara: les pràctiques artístiques contemporànies revelen els codis culturals i les preocupacions col·lectives del present.

La Nova Agenda Europea per a la Cultura


  
La Nova Agenda Europea per a la Cultura presenta el marc estratègic que proposa la Comissió Europea per orientar la cooperació cultural a la Unió Europea a partir de 2019, abordant la contribució de la cultura a la cohesió social, a l’economia i a les relacions internacionals i demanant un treball conjunt amb estats membres i societat civil.
  

Any nou, agenda nova. Si, enguany tenim una Nova Agenda Europea per a la Cultura i ja tenim la seva versió en català, gràcies al Cercle de cultura i la Comissió europea

El misteri del comissariat: què significa de veritat comissariar una exposició?


  
Una entrada que desxifra les pràctiques, criteris i processos del comissariat d’exposicions més enllà del tòpic.
  

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari?

Com avança la cultura europea: lectura de la guia d’estadístiques culturals d’Eurostat


Una aproximació a què mesuren les estadístiques culturals d’Eurostat i com aquestes dades —sobre ocupació, empreses, participació o despesa cultural— ajuden a comprendre el sector cultural a escala de la Unió Europea. 
  

Quin és el públic d'un teatre mitjà europeu? Quan es compren més llibres o quines empreses ofereixen més ocupació cultural? Son respostes que podem trobar entre les dades de l'Eurostat

Hi ha cultura sense mediació?


L’any 1995 Elisabeth Caillet, amb la col·laboració d’Évelyne Lehalle, va publicar un dels textos fundacionals de la mediació cultural. El llibre «À l’approche du Musée: La Médiation culturelle» posava els fonaments d’una disciplina incipient que emergia de la museologia. En aquella publicació, l’autora francesa traçava el recorregut històric de la relació dels museus amb el públic i desenvolupava la manera d’articular un projecte museístic a partir de la mediació. Uns vint anys després, Caillet, juntament amb Fanny Serain, François Vaysse i Patrice Chazottes, ha dirigit i presentat «La Médiation Culturelle: Cinquième roue du carrosse?.