Destacats

¿Es posible gobernar los teatros de ópera? Análisis del caso del Gran Teatro del Liceu de Barcelona


  
Un article de Joaquim Rius analitza el govern dels teatres d’òpera a partir del cas del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i examina els límits de les reformes de gestió aplicades a aquestes institucions.
  

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus



Una observació breu sobre aquest article dins la revisió que estem fent de taxonomies. Aquest és un bon exemple de radar conceptual: no detecta només un document, sinó un canvi de vocabulari en la gestió cultural. El concepte de valor públic comença a aparèixer amb força en el camp museístic en aquells anys i després s’estendrà a altres àmbits de les polítiques culturals.(n. de l'e., 2026)
  
Dos llibres recents aborden com els museus poden incorporar el valor públic i la sostenibilitat com a principis centrals de la seva gestió i de la seva relació amb la societat.
  

Un glop de cervesa (i d’aire fresc!)


  
Les biblioteques públiques sovint es defineixen a partir dels seus serveis o dels recursos que custodien. Aquest text recull una conversa que proposa mirar-les d’una altra manera: com a espais comuns on es construeixen experiències compartides.

La sessió, centrada en la idea de les biblioteques com a bé comú, va posar sobre la taula diverses preguntes sobre el paper d’aquests equipaments en un context marcat per la saturació informativa, la transformació de la lectura i els canvis en les formes de participació social. 

La reflexió suggereix que la biblioteca pot actuar com un lloc de descompressió dins la ciutat, un espai on interrompre el flux constant d’informació i crear condicions per a la lectura, la conversa i el pensament. Llegir aquest apunt permet recuperar una idea suggeridora per a les polítiques culturals locals: la biblioteca no només ofereix serveis, també crea espais de vida col·lectiva.
  

El teatre municipal més enllà de la programació


  
Enmig d’una crisi econòmica que comença a qüestionar l’expansió accelerada d’equipaments culturals de les dècades anteriors, Eduard Miralles planteja una pregunta clara: què és exactament un teatre municipal? L’informe no es limita a descriure infraestructures o programacions. Intenta entendre quin paper juguen aquests espais dins les polítiques culturals locals i quina relació mantenen amb el territori, la ciutadania i el sistema teatral català.
  

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

De l’elefant blanc a l’èxit aparent: com es legitimen els equipaments culturals


  
L’etiqueta d’“elefant blanc” aplicada als equipaments culturals no és fixa ni definitiva. Tal com mostra l’article de Daniel Paül i Agustí, centres inicialment qüestionats poden acabar integrant-se amb èxit en el paisatge cultural d’una ciutat. El problema no és tant aquesta possible transformació com els criteris que la fan possible. L’anàlisi de diversos casos europeus i llatinoamericans revela que el canvi d’imatge dels equipaments s’ha construït sovint sobre bases fràgils: l’augment de visitants, la capacitat d’atreure turisme o la percepció de dinamisme econòmic, mentre queden en segon pla les repercussions socials, culturals i territorials reals.
  

Els espais escènics municipals: programació estable, públic moderat i pressupostos a la baixa


  
L’informe anual del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals analitza l’activitat dels teatres municipals de la província de Barcelona. Les dades mostren una xarxa territorial consolidada, amb una programació sostinguda i prop de 350.000 espectadors, en un context de reducció de despesa pública.
  

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona publica anualment l’informe de resultats

Quan l’art entra a l’organització: innovació, canvi i nous imaginaris laborals


  
Un informe europeu analitza què passa quan artistes i pràctiques creatives s’integren dins empreses i institucions.
  

El tercer informe final del projecte europeu Creative Clash, elaborat per Ariane Berthoin i Anke Strauß des del WZB Berlin, examina l’impacte real de les intervencions artístiques en entorns organitzatius.

Els museus locals creixen: més públic, més col·leccions i més producció pròpia


  
Les dades de la Xarxa de Museus Locals mostren un increment de visitants i un esforç creixent en la producció d’exposicions i en la gestió de col·leccions. Els museus municipals continuen consolidant-se com una infraestructura cultural de proximitat.
  

Els museus que formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona continuen ampliant la seva activitat i el seu públic. L’any 2012 els 64 museus integrats a la xarxa, repartits en 52 municipis, van registrar 991.671 visitants, un increment del 4,8 % respecte al 2011

Quan l’art entra a l’empresa: innovació, canvi i nous models de suport


  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.