Destacats

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Cultura, benestar i qualitat de vida


 
El producte interior brut (PIB) és un indicador econòmic de referència a tot el món, ja que les seves característiques permeten calcular-lo amb mètodes estandarditzats per fer comparatives entre països i preveure tendències. Malgrat que històricament s’ha entès el creixement del PIB com un indicador de progrés, avui dia es considera que no és una eina del tot adequada perquè no contempla elements com el benestar, l’accés i la distribució de la riquesa, o la sostenibilitat.

Per què és important llegir. Una nova defensa de la lectura

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?


  
Cada vegada més museus assumeixen que no són espais neutrals. Diversos moviments socials, especialment el feminisme i altres activismes culturals, han qüestionat el relat dominant de les institucions museístiques i han impulsat noves formes de participació, governança i relació amb les comunitats.
  

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials.

Cuidem la salut mental en el Museu d’Art de Cerdanyola: Taller de teràpia artística.


 Lourdes Lopetegui
 

Ara fa un any es va celebrar al Museu Nacional el curs Introducció a l’Arts in Health. Creació i gestió de programes en salut mental: trastorns d’ansietat i depressió adreçat a professionals de la cultura i la salut. Lourdes Lopetegui, psicòloga, hi va assistir i ens explica l’experiència d’organitzar una activitat al Museu d’Art de Cerdanyola per a un grup de persones afectades d’ansietat i agorafòbia. L’experiència va resultar molt profitosa. En aquesta línia, el Museu Nacional ha iniciat juntament amb el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron el programa Art i Salut.

Tastet de bones pràctiques: inspirar, aprendre i compartir experiències culturals


  
Un recorregut per iniciatives locals que demostren com projectes ben dissenyats poden generar impacte social, fomentar participació i enriquir comunitats.
  

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després?

El museu amb ulls d'infant


Els deu drets del petit visitantconviden els nens a apropiar-se del museu d’una manera viva i desinhibida.
 

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu.

La importància de significar el temps lliure: "meaningful leisure time"


Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.