La gestió dels equipaments culturals s’ha convertit en un dels punts de tensió més clars de les polítiques culturals contemporànies. No tant per una qüestió tècnica, sinó perquè condensa decisions sobre el paper de l’administració, la relació amb el sector privat i la participació ciutadana. Aquest informe permet ordenar aquest debat més enllà de posicionaments abstractes: quins models existeixen, en quin context emergeixen i què impliquen realment en termes de servei públic.
