Destacats

Mesurar la cultura: dues arquitectures d’indicadors en tensió


  
Els dos estudis situen la mesura de la cultura en un terreny metodològic que no és neutre ni merament tècnic. Tant el sistema desenvolupat per l’Observatoire de la culture et des communications du Québec com el marc europeu d’ESSnet-Culture parteixen d’una mateixa necessitat: dotar les polítiques culturals d’eines de coneixement comparables i operatives. Ara bé, el punt de partida ja conté una decisió forta: què es considera cultura i, sobretot, què es pot mesurar sense reduir-la.
  

Model de gestió i sentit públic


  
La gestió dels equipaments culturals s’ha convertit en un dels punts de tensió més clars de les polítiques culturals contemporànies. No tant per una qüestió tècnica, sinó perquè condensa decisions sobre el paper de l’administració, la relació amb el sector privat i la participació ciutadana. Aquest informe permet ordenar aquest debat més enllà de posicionaments abstractes: quins models existeixen, en quin context emergeixen i què impliquen realment en termes de servei públic.
  

Radiografia del tercer sector cultural català: reptes, aliances i transformacions


  
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
  

El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.