Destacats

Quan es tanca una porta s’obre una finestra

KEA (European Affairs)European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.

Planificar cultura més enllà del document


  

Durant els anys noranta i els primers dos mil, els plans estratègics de cultura van consolidar-se com una de les grans eines de modernització de les polítiques culturals locals. El text d’Albert de Gregorio, escrit des de l’experiència acumulada en diversos processos de planificació a Catalunya, és especialment revelador perquè no se centra tant en la metodologia tècnica dels plans com en una pregunta menys habitual: què fa sostenible un pla cultural? La qüestió sembla administrativa, però és profundament política. No es tracta només de redactar diagnòstics o definir línies d’actuació, sinó d’entendre fins a quin punt un pla és capaç de generar capacitat d’acció compartida, legitimitat i continuïtat en el temps.
  

El Govern declara la cultura "bé essencial"

És un primer pas per fer un marc normatiu que doni cobertura a treballadors i empreses culturals

El passat 22 de setembre el Govern de la Generalitat  va acordar declarar la cultura "bé essencial". Segons el Govern, "l'acord ha de servir com a punt de partida per elaborar el marc normatiu que garanteixi i reguli l’accés a la cultura i els drets culturals de la ciutadania, que permeti accelerar la represa dels diversos sectors culturals i que doni resposta a les necessitats dels professionals i dels sectors esmentats, per dignificar tant els perceptors com els emissors de la cultura".

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Decàleg per a la reconstrucció postpandèmica: governs locals davant el repte de transformar


  
  
L’emergència sanitària de la COVID-19 es presenta en aquest document com un punt d’inflexió que obliga a repensar el paper dels governs locals i regionals en un escenari de crisi global. El text parteix d’una constatació clara: “nuestras ciudades, pueblos y territorios nunca serán los mismos tras esta crisis”. A partir d’aquí, construeix un marc d’acció basat en deu principis que situen la governança local al centre de la resposta i de la reconstrucció.
  

1

Governar en emergència: què fan les ciutats quan la cultura s’atura


  

Què pot fer una política cultural quan el sistema s’atura de cop? El document sobre els plans de xoc culturals durant la Covid-19 no ofereix receptes ni models tancats. Mostra, en canvi, una realitat més crua: davant d’una crisi sobtada, les ciutats reaccionen amb el que tenen a mà. I és aquí on es fa visible què consideren essencial i què poden sostenir realment.
  

Quan la tecnologia construeix cultura


  
Una reflexió des de la pràctica i el pensament cultural sobre com la tecnologia no només acompanya sinó que construeix cultura, quan es treballa com a material de creació, s’apropia col·lectivament i es posa en diàleg amb l’espai públic i les pràctiques socials.
  

El valor cultural: un actiu econòmic i social


Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat.

Quan la ciència i la cultura es donen la mà


  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.